l'entrevista
“L'art hauria de dignificar la nostra manera de fer”
L'art l'ha portat a reflexionar molt sobre el paper de la cultura en la societat actual. En un moment de crisi, la inversió en cultura es veu com una frivolitat. Què en pensa?
Es pot visualitzar quin és el nivell humà que tenim amb l'ús que fem de la cultura. Vivim en una societat en què la cultura està relacionada amb l'oci, amb l'espectacle. Si hi ha crisi la cultura de pagament perd seguidors, però la cultura de franc en guanya.
Per què passa, això?
Perquè la gent hi troba un refugi. La gràcia seria que amb aquesta crisi fóssim capaços de reinventar-nos des d'un punt de vista social.
Com ho podem fer?
El modus no el sé, però segurament si apostéssim per una cultura arrelada a una economia més local... La relació entre l'art i el sector empresarial, més pròxim al mecenatge i lluny de les intencions publicistes, permetria veure l'art d'una altra manera. L'art hauria de dignificar la nostra manera de fer.
Però això ens faria trencar molts esquemes...
Hauríem de trencar les fronteres que no ens permeten passar del camí material al camí espiritual. Sempre hi ha hagut una guerra entre el món econòmic i el món de les idees, però davant d'algunes situacions hauríem de ser capaços de despertar. Com deia Einstein, una societat sense ciència és coixa, però una societat sense espiritualitat és cega. La combinació de totes dues és la que ens garantirà la civilització.
En alguns llocs d'Orient envegen la societat consumista occidental.
Es veu el consum com a sinònim de llibertat, de democràcia; però no ho és. A Orient tenen un gran avantatge: ells coneixen la seva tradició, una cultura mil·lenària basada en l'espiritualitat i tenen a l'abast la cultura occidental en grans llibreries. Aquí, en canvi, el coneixement de la cultura oriental és molt escàs.
Vostè, com a artista, participa en projectes lligats als pressupostos públics. Què pensa de les retallades pressupostàries en cultura?
És la confirmació que la cultura està presa com a oci o entreteniment. Si s'entengués com una eina seria més útil. Però això obligaria el món de l'art a renunciar al producte, al mercantilisme que embruta. Les galeries, els museus i les fires d'art s'han convertit més en botigues que exalten uns artistes i contribueixen a fer forta la llei de l'embut.
Com hauria de funcionar aquest artista dins d'una economia local?
L'artista hauria de ser un més; seria útil per al col·lectiu com el que fa el pa. En aquest moment, l'art contribueix a crear diferències socials perquè no tothom pot accedir a l'obra i el mateix mercat funciona a partir d'interessos i marca el que és políticament correcte i les tendències. Per això hi ha uns elegits. Si tens molts artistes deixa de ser extraordinari.
Vostè creu que cada col·lectiu hauria de tenir el seu artista?
Quan l'art anava lligat a allò que era sagrat, la dansa, el teatre, la pintura, evolucionaven amb la idea d'allò que era sagrat. Tota la comunitat participava de l'art i el que era realment important era què i no qui. Era important el contingut, què es feia, i no el nom del que ho feia. Tenim una oportunitat i hauríem de treballar contra la manipulació del poder i rectificar el camí.
