Caixes i festivals

M'he estat mirant amb molta atenció i deteniment la programació que van presentar fa uns dies i trobo que és de justícia destacar molt especialment l'esforç inqüestionable de l'obra social d'una de les caixes d'estalvis de casa nostra per donar un bon servei a la ciutadania en una època de crisi com aquesta. Optimitzant els recursos i defugint l'ostentació, la fastuositat i el luxe que tan mala imatge dóna en aquests dies d'estretors i misèries en què les entitats financeres filen tan prim i tenen les aixetes més tancades que mai per a la ciutadania. Podrien haver fet un programa amb concerts de figures rutilants revellides, però no ho han fet. Podrien haver posat a la venda entrades a més de 200 euros per barba, però no ho han fet. Podrien haver programat una vintena de concerts de pagament, però en fan quinze, catorze dels quals són gratuïts. Podrien haver escollit un jardí quasi principesc, però han optat per un parc públic. Definitivament, un bon exemple, aquest de l'Etnival.