La nit de l'oxitocina
Aquest article està escrit l'any passat, just abans de Cap d'Any, però amb una perspectiva de futur peremptori. És estrany perquè l'ara mateix s'esmuny amb la mobilitat de les notícies calentes que quan es publiquen ja tenen una part caducada. Hi ha dos ara mateix, el pre i el post, el present que transcorre mentre neix l'article en una pàgina en blanc i el present dels lectors que tenen el diari a les mans com una criatura acaba de néixer, arreglada, pentinada i perfumada. Entre l'un i l'altre hi ha un abisme, un salt al buit d'unes quantes hores que coincideix amb un canvi d'any i, doncs, crea una sensació de vellúria prematura en el mateix moment d'escriure.
D'això tracten aquestes ratlles, de naixements i de prematurs, perquè el dia 31 s'acaba –s'acabava– el pa sota el braç que duien els nadons en els últims anys, el famós xec de 2.500 euros. L'Avui alertava fa unes dies que era arriscat voler avançar el part només per esgarrapar un dels últims xecs de l'any. Ginecòlegs, llevadores i neonatòlegs van advertir que no és bo accelerar allò que només decideix la naturalesa. No expliquen, en canvi, per què en aquest país hi ha un índex tan elevat de cesàries, especialment a les vigílies de festes i de vacances. Qui les programa? Les gestants?
Com que la ment febril d'un novel·lista tendeix a la fabulació, jo no em sé estar d'imaginar-me una nit clínica de Cap d'Any. D'una banda, dones adelerades per aconseguir el xec que fan esforços mentals perquè el cervell produeixi oxitocina, l'hormona que facilita les contraccions i desencadena el part. O bé prenent-se infusions d'herbes oxitòciques per deslliurar abans de les dotze de la nit. D'una altra banda, la tradicional cursa per parir el primer català de l'any, que sempre reporta obsequis de gran utilitat perinatal. El novel·lista, però, es fixa més en les dones que perden les dues curses, les que no aconsegueixen el xec i que, per uns pocs minuts, passen de llarg de la photo finish. Nens i nenes que heu nascut en aquest lapse de corredisses i retards, sapigueu que la vida és així, voluble, imprevisible. Divertida també.
