Articles

Ull de peix

Dona i talent

Menystenir les dones és llençar la meitat del talent de la població

He tin­gut l'opor­tu­ni­tat de lle­gir alguns dels tre­balls rea­lit­zats a l'Obser­va­tori Dona, Empresa i Eco­no­mia, de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, de la mà de la infa­ti­ga­ble Anna Mer­cadé. Els meti­cu­lo­sos estu­dis sobre la presència –o, millor, no-presència– de la dona en llocs de res­pon­sa­bi­li­tat empre­sa­ri­als són incon­tes­ta­bles. Però el que més m'ha cri­dat l'atenció és la demos­tració econòmica, sense rèplica, d'un prin­cipi: des d'un punt de vista d'estricta eco­no­mia capi­ta­lista, que és la que interessa a les empre­ses d'un país com el nos­tre i la nos­tra àrea, menys­te­nir, apar­tar, negli­gir, dis­cri­mi­nar o anti­es­ti­mu­lar les dones a fer la seva apor­tació a l'eco­no­mia apli­cada és sen­zi­lla­ment llançar per la fines­tra la mei­tat del talent de la població. És doncs una mal­ver­sació. I això, ja no en ter­mes humanístics, en reclams d'igual­tat, sinó des de la neces­si­tat d'apro­fi­tar recur­sos. Només en el tema de les dones ha badat el sis­tema capi­ta­lista.

Em pre­gunto si el sis­tema, més o menys cons­ci­ent­ment, pre­fe­reix que hi hagi mol­tes done­tes amar­ga­des fent cor­rua als grans magat­zems per alli­be­rar les seves angoi­xes exis­ten­ci­als, i si l'existència d'una part de la població que rea­litza com­pres com­pul­si­ves com­pensa mínima­ment de bala­fiar talent. És obvi que no, ja que el con­su­misme està més que garan­tit –oh xamans del diner i els bene­fi­cis!

I em pre­gunto també si el man­te­ni­ment de la família tra­di­ci­o­nal, amb una dona dis­po­ni­ble sexu­al­ment i amb les cami­ses plan­xa­des al calaix del dor­mi­tori i els nens con­tro­lats a l'escola, paga la pena. El talent és el bé més poderós de la terra. Hom ha estat capaç de des­truir pobles sen­cers per una mina de dia­mants, per un jaci­ment de gas o de petroli o fins i tot per una situ­ació geo­es­tratègica cobe­ja­ble. Que alhora mal­ver­sin el motor insubs­tituïble del talent és una con­tra­dicció difícil de defen­sar.

I que s'ho apun­tin els racis­tes: el mateix passa en aquells països on hi ha dis­cri­mi­nació ètnica. ¿Quants talents mal­ver­seu espe­ci­a­lit­zant cul­tu­ral­ment tanta gent en fei­nes recre­a­ti­ves o, pit­jor encara, en mà d'obra barata?

Eco­no­mis­tes: feu la vos­tra revo­lució silen­ci­osa, perquè esteu per­dent molts, moltíssims diners.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.