Dona i talent

He tingut l'oportunitat de llegir alguns dels treballs realitzats a l'Observatori Dona, Empresa i Economia, de la Cambra de Comerç de Barcelona, de la mà de la infatigable Anna Mercadé. Els meticulosos estudis sobre la presència –o, millor, no-presència– de la dona en llocs de responsabilitat empresarials són incontestables. Però el que més m'ha cridat l'atenció és la demostració econòmica, sense rèplica, d'un principi: des d'un punt de vista d'estricta economia capitalista, que és la que interessa a les empreses d'un país com el nostre i la nostra àrea, menystenir, apartar, negligir, discriminar o antiestimular les dones a fer la seva aportació a l'economia aplicada és senzillament llançar per la finestra la meitat del talent de la població. És doncs una malversació. I això, ja no en termes humanístics, en reclams d'igualtat, sinó des de la necessitat d'aprofitar recursos. Només en el tema de les dones ha badat el sistema capitalista.

Em pregunto si el sistema, més o menys conscientment, prefereix que hi hagi moltes donetes amargades fent corrua als grans magatzems per alliberar les seves angoixes existencials, i si l'existència d'una part de la població que realitza compres compulsives compensa mínimament de balafiar talent. És obvi que no, ja que el consumisme està més que garantit –oh xamans del diner i els beneficis!

I em pregunto també si el manteniment de la família tradicional, amb una dona disponible sexualment i amb les camises planxades al calaix del dormitori i els nens controlats a l'escola, paga la pena. El talent és el bé més poderós de la terra. Hom ha estat capaç de destruir pobles sencers per una mina de diamants, per un jaciment de gas o de petroli o fins i tot per una situació geoestratègica cobejable. Que alhora malversin el motor insubstituïble del talent és una contradicció difícil de defensar.

I que s'ho apuntin els racistes: el mateix passa en aquells països on hi ha discriminació ètnica. ¿Quants talents malverseu especialitzant culturalment tanta gent en feines recreatives o, pitjor encara, en mà d'obra barata?

Economistes: feu la vostra revolució silenciosa, perquè esteu perdent molts, moltíssims diners.