Si la boca s'equivoca posem-hi morrió

Es fa molt difícil estar d'acord amb les veus que defen­sen les capa­ci­tats de Pilar Fernández Bozal per ocu­par la con­se­lle­ria de Justícia for­mant part d'un govern que es defi­neix com a naci­o­na­lista, que té un pre­si­dent que diu que aspira a la màxima auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya i que té entre els seus mem­bres més d'un cons­picu sobi­ra­nista. És difícil perquè el que es dis­cu­teix no són les capa­ci­tats sinó les acti­tuds i perquè la radi­o­gra­fia política del nos­tre exe­cu­tiu no con­corda en abso­lut amb la d'algú que, com Fernández Bozal, va actuar d'ofici con­tra l'acord de l'Ajun­ta­ment d'Arenys de Munt que donava suport a la con­sulta inde­pen­den­tista, va invo­car els perills que aque­lla decisió democràtica repre­sen­tava “per a la inte­gri­tat del ter­ri­tori naci­o­nal” i va equi­pa­rar el suport d'aquell con­sis­tori al que alguns ajun­ta­ments bas­cos donen a ETA. Ja s'entén que ser advo­cat de l'Estat ha de com­por­tar implícita­ment veure les coses des d'un prisma jacobí i que, sobre­tot si t'ho exi­gei­xen des de les altu­res, hi ha poc marge per a les parau­les ambigües i el llen­guatge tebi. Però cadascú tria lliu­re­ment qui vol ser­vir i sem­bla evi­dent a qui va esco­llir ja fa temps Pilar Fernández. El que és lleig és dir missa seguint els pre­cep­tes de l'ortodòxia que pre­dica la indi­vi­si­ble uni­tat de l'Estat i al cap de dos dies aga­far-se a la corda que fa repi­car les cam­pa­nes del cata­la­nisme sobi­ra­nista. En aquest sen­tit, quan el també con­se­ller Felip Puig la defensa dient que Fernández Bozal actu­ava lla­vors d'acord amb les res­pon­sa­bi­li­tats que tenia en aquell moment i que ara ho farà d'acord amb les que li ha donat el govern de CiU, el que fa és agreu­jar la des­con­fiança dels ciu­ta­dans que es pre­gun­ten quin país ser­virà en rea­li­tat la con­se­llera. Hau­ran acon­se­guit Mas i Duran coop­tar el poten­cial jurista de Pilar Fernández per a la Casa Gran del Cata­la­nisme? O en rea­li­tat el seu nome­na­ment és una manera com una altra de desig­nar un sen­ti­ne­lla que doni fons i forma al dis­tan­ci­a­ment que CiU ha mos­trat fins ara res­pecte de l'inde­pen­den­tisme i de les con­sul­tes popu­lars i de posar un morrió a les veus del gabi­net que tin­guin temp­ta­ci­ons de donar-los suport?