Tabac, aliments i medicaments

Fumar s'ha limitat encara més pel fet, indiscutible, que és perjudicial. Hi ha dos grups de components tòxics del fum del tabac: els propis de la planta del tabac i els que resulten de la seva combustió. El component específic és la nicotina, que genera dependència. Els efectes de la intoxicació crònica per nicotina són sobre l'aparell digestiu i sobre el sistema cardiovascular (angina de pit, infart). El fum del tabac també arrossega altres tòxics com ara cadmi (un metall), àcid cianhídric (del qual deriven els cianurs emprats pels criminals en les novel·les policíaques) i els pesticides aplicats en el cultiu de la planta de tabac. La toxicitat depèn de la dosi i, per tant, els efectes d'aquestes substàncies en els fumadors no es manifesten de forma aguda sinó en el decurs del temps. Com a resultat de la combustió es formen monòxid de carboni i unes substàncies anomenades hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). El monòxid de carboni és el responsable de les intoxicacions que es donaven en habitacions tancades amb brasers mal controlats. Els HAP són cancerígens i es formen al cremar o tractar a altes temperatures materials biològics o minerals (petroli i derivats): en l'incendi d'un bosc, en els motors de vehicles o quan torrem aliments. Per tant, les estufes que posen els bars per acollir els fumadors fora dels locals també poden generar tòxics que se sumen als del fum del tabac. També trobem HAP en qualsevol aliment tractat a altes temperatures. Com que el que compta és la dosi, que ningú s'espanti, però no convé abusar d'aliments torrats, rostits o fumats, perquè l'efecte tòxic pot ser similar al de fumar. La nicotina pràcticament només afecta el que fuma; en canvi el fum afecta també el fumador passiu. Com a mesura pal·liativa, s'ha proposat el retorn al rapè, tabac en pols per ensumar, sense gaire èxit.

Les substàncies del fum del tabac interaccionen amb medicaments i, en general, en poden disminuir l'efecte. Per això els fumadors poden necessitar dosis més altes d'alguns medicaments que els no fumadors, i això no sempre es té en compte. En conseqüència, si algú deixa de fumar i està prenent medicaments, aquesta interacció no tindrà lloc i cal variar les dosis per aconseguir el mateix efecte. Passa el mateix amb la cafeïna, a la qual els fumadors són menys sensibles que els no fumadors, i per això solen prendre més cafè. Per altra banda, quan es deixa de fumar es tendeix a augmentar de pes. És interessant tenir en compte que hi ha aliments, com ara els lactis, les begudes sense cafeïna (aigua, sucs) i les fruites i hortalisses, que sembla que empitjoren el tast del tabac i ajuden a deixar l'hàbit, i altres, com ara les begudes amb cafeïna (cafè, te, coles), les alcohòliques i les carns, que el milloren. No és casualitat que fumar vagi associat al cafè, al conyac o al cubalibre. En definitiva, una dieta correcta (amb molta verdura i quantitats moderades de carn) pot ajudar a deixar de fumar. Per altra banda, cal tenir present que és pitjor fumar que tenir un cert excés de pes, que es pot corregir.

Com passa amb gairebé tots els productes, no tot és negatiu. Hi ha algunes dades que indiquen un cert efecte protector del tabac enfront de la malaltia de Parkinson, però també n'hi ha que indiquen que incrementa el risc d'Alzheimer. Per tant no compensa. Altra cosa és, i això ja no té relació amb la salut del cos sinó amb la de l'esperit, que el tabac ha estat vehicle d'interessants aportacions artístiques, com alguns cartells de Ramon Casas. Ricard Mas Peinado, a la revista El Temps (gener del 2006), evocava les relacions entre el tabac i l'art, i recordava Carles Vives, l'artista gràfic català que va dissenyar el paquet dels Ideales, “l'únic tabac amb un fort nom d'època que sobrevisqué en tots dos bàndols durant la Guerra Civil”. Vives també va dissenyar el de Bisonte i el paper de fumar Smoking. I com que es faran servir menys els cendrers, no tothom podrà gaudir d'una altra obra del disseny català, el cendrer Copenhagen, d'André Ricard. No es pot tenir tot i cada cosa al seu moment. Permeteu-me que acabi amb un petit elogi als fumadors, aquests temps tan bescantats: són prou tolerants perquè no es queixen dels que no fumen.