Un dia grandiós

a l'alça

Una volta de luxe. A punt d'aca­bar la pri­mera volta de la lliga, el Barça ha tan­cat amb nou victòries totes les sor­ti­des que ha tin­gut. Sens dubte, de rècord, i més encara per la con­tundència amb què ha asso­lit els tri­omfs. Queda, però, les dues enso­pe­ga­des de començament de cam­pi­o­nat al Camp Nou, atribuïdes a un calen­dari de selec­ci­ons indi­gest. Amb una pre­tem­po­rada com cal, pot­ser el Barça hau­ria fet 19 de 19.

Iro­nies de la vida, ha vol­gut la casu­a­li­tat que el dia en què el món del fut­bol anava a fer un reco­nei­xe­ment pla­ne­tari del plan­ter del Barça, l'enti­tat cata­lana enter­rava un dels seus, pre­ci­sa­ment Àngel Pedraza, el pri­mer pro­ducte de la fac­to­ria de la Masia. No ha estat pos­si­ble mai tan­car el cer­cle blau­grana, perquè sem­pre algun impre­vist ha enter­bo­lit una cele­bració o una festa. Mireu, si no, la gala de la FIFA, en què alguns dels con­vi­dats bar­ce­lo­nis­tes han rebut­jat ser pre­sents en aquesta acte de rea­fir­mació culer davant els ulls de tot món, al·legant sem­pre les mateixa medi­o­cri­tat i excu­ses de mal paga­dor. Una llàstima. Tant és, perquè les anècdo­tes i les res­pos­tes incon­tro­la­bles no poden mati­sar el que va esde­ve­nir un dels moments bar­ce­lo­nis­tes de més impacte en tota la història; que tres de les seves cre­a­ci­ons (Xavi, Ini­esta i Messi) esti­gues­sin en el podi de fina­lis­tes en la gala del millor juga­dor del món per reco­llir el guardó de major reco­nei­xe­ment mun­dial a títol indi­vi­dual.

Al final va ser Messi el gua­nya­dor, i ens n'ale­grem molt per poder dir que el ven­ce­dor ha estat un bar­ce­lo­nista dels grans, el millor sens dubte per a tot­hom, un juga­dor honest, inqüesti­o­na­ble i un model per a tots els nens, que des­perta l'admi­ració per on tre­pitja.

Aquest premi con­junt per al Barça és d'una vàlua incal­cu­la­ble, i pro­pi­cia una res­pon­sa­bi­li­tat que pot­ser no es pen­sava. La pre­visió de gua­nyar, és clar, no des­a­pa­rei­xerà per molts pre­mis que es donin o es neguin, però aquest tri­ple premi recau a sobre del Barça com una llosa pesada i com­porta una res­pon­sa­bi­li­tat de pri­mera mag­ni­tud.

A par­tir d'ara, si és que ja no s'estava pro­duint, molts clubs vol­dran copiar el Barça, que esde­vindrà una uni­ver­si­tat per a mol­tes enti­tats. Ja ho ha estat en d'altres àmbits, com la gestió de l'enti­tat, ja que molts clubs s'han adreçat al Barça per saber com es fan les coses.

Aquest dia grandiós que va viure el Barça ahira Zuric serà, sens dubte, un punt d'inflexió del que espera a l'enti­tat bar­ce­lo­nista a par­tir d'ara i del que haurà de saber ges­ti­o­nar; ser el refe­rent en majúscu­les per a tots els equips del món.

de bai­xada

Mou, l'impre­sen­ta­blE. Diu­menge menys­pre­ava la ban­queta del Vila-real cele­brant un gol que després va voler reves­tir de men­tida, tot dient que ho feia amb el seu fill, i ahir va dei­xar pen­jada l'orga­nit­zació de la gala de la FIFA perquè va arri­bar tard amb l'avió i no va poder par­ti­ci­par en la con­ferència de premsa. Un tipus com aquest que ja ni es pre­senta a les con­ferències ofi­cial mereix el títol d'impre­sen­ta­ble.