Amb independència
Qui l'atura, la Tura?
Com podria l'alcalde Hereu millorar les seves perspectives de futur? No hi ha cap dubte, amics; apostant per la independència exprés (o exprés ultrasònica de llamp forcat, perquè no té gaire temps). Ara mateix, el primer edil de Barcelona es veu forçat a lluitar contra una oposició en alça, contra les enquestes, contra el seu propi partit i contra una Tura que no s'atura. Massa combat i massa èpica per a un sol home. Li cal un revulsiu de gran calat.
Una proclama d'independència, feta demà mateix des del balcó de l'ajuntament de la plaça Sant Jaume, seria la millor recepta. Com a l'abril del 1931, els clams des d'un finestral obligarien a replicar amb un eco a l'altra banda, tot provocant una reacció en cadena que tindria conseqüències incertes per a tothom excepte per a l'actual batlle de la capital catalana, que hi guanyaria en tots els fronts. D'entrada despistaria els més sagaços, cosa que en aquesta hora ja constituiria un efecte molt i molt impactant per al nostre Hereu amenaçat.
Jordi Hereu es podria inscriure amb lletres d'or als almanacs de la història i s'ho faria perdonar tot. Però a més, driblaria amb estrella el seu principal rival, el nacionalista Xavier Trias, que al seu costat quedaria com un regionalista de la vella escola. Però el veritablement interessant seria referendar aquesta independència amb una consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona. L'alcalde de la capital, apressant una mica la marxa, podria fondre els seus interessos amb els de la plataforma Barcelona Decideix per tal d'organitzar la cita. Aquí el mandatari municipal tindria una excel·lent ocasió, de nou, per revalidar la seva destresa i fortuna a l'hora de consultar els ciutadans.
Penseu-hi, totes li pondrien; el seu PSC deixaria de prioritzar les batalles espanyoles, deixaria de fer-se mal a casa i sobretot deixaria de torturar-se amb aquest dubte tan metafísic i tan plom de si cal tenir grup propi a Madrid. L'estimada Montserrat Tura no s'hauria de veure empesa a l'arena amb els lleons, i podria preparar amb calma el seu assalt a l'altra banda de la plaça, que és el que li ha d'interessar a qualsevol filla de Mollet. I el nostre Hereu, després d'esdevenir un heroi de la pàtria, podria pactar quan volgués amb qui li plagués, fins i tot amb els banyetes del PP, que es reciclarien a tota velocitat i combregarien si calia amb el Noi del Sucre. Benvolgut alcalde, qui no es renova per guanyar és perquè no vol.