Són prestats

Que el tri­par­tit s'hagi enfon­sat no vol dir que Con­vergència i Unió hagi rebut una allau de vots con­ver­tits al naci­o­na­lisme. No han estat unes elec­ci­ons que només hagin fet Mas tri­om­fa­dor, sinó que hi ha hagut un impor­tantíssim fac­tor de càstig en els resul­tats. Com en tan­tes i tan­tes oca­si­ons, és cert, però amb algun matís impor­tant. “No es gua­nyen les elec­ci­ons sinó que es per­den”, sí, però pre­ci­sa­ment per això els vots que ha rebut Mas s'han d'enten­dre com a pres­tats. I no només com a pres­tats, sinó com a molt diver­sos, com­ple­xos i impos­si­bles d'expli­car només des del prisma gua­nya­dor-per­de­dor. Mas ha fet una bona cam­pa­nya i ha demos­trat ser el millor can­di­dat, amb els millors plan­te­ja­ments i fins i tot amb la millor orga­nit­zació i equip. Però la gent l'ha votat també per altres coses: uns, molts, pel pro­fund enuig que pro­vo­cava veure els des­as­tres de gestió del tri­par­tit; d'altres, perquè volien un lide­ratge més pre­sen­ta­ble a la pre­sidència del govern; d'altres, pel con­text de crisi econòmica i ins­ti­tu­ci­o­nal; d'altres, per ganes de veure un retorn al rigor, a una major fer­mesa naci­o­nal i a un ordre en els plan­te­ja­ments. Però és prou evi­dent que la victòria de Mas no és deguda a un movi­ment ideològic de fons, a una allau de vots fidels i con­vençuts. És una victòria molt con­jun­tu­ral. Com totes? Sí, però més. Per això farà bé CiU d'admi­nis­trar-la bé, de tre­ba­llar cada vot com si fos un préstec, i con­ver­tir-lo a la llarga en una com­pra. La gent no ha com­prat Mas, ha llo­gat Mas perquè els ante­ri­ors inqui­lins eren un des­as­tre. La gent també sap que Mas no serà un des­as­tre: però n'hi ha prou amb això per reva­li­dar o millo­rar els resul­tats d'aquí a qua­tre anys? De cap de les mane­res. Tro­ba­rem un veri­ta­ble movi­ment indis­cu­ti­ble­ment favo­ra­ble a CiU quan l'adver­sari a batre, sigui tri­par­tit o no, no esti­gui en hores tan bai­xes i quan el con­text econòmic i social esti­gui més esta­bi­lit­zat. Quan la gent voti Mas no per sor­tir de cap pou sinó per cami­nar cap al mar. Sor­tir d'un pou és una neces­si­tat: però cami­nar fins al mar és un progrés de debò. Naci­o­nal­ment, econòmica­ment, soci­al­ment: no hem vin­gut al món només per pro­var de sobre­viure.