Enderrocar patrimoni

Tot sovint llegim a la premsa informacions sobre els usos dels castells de Sant Ferran de Figueres, de la Trinitat de Roses o de Montjuïc de Girona. Propostes d'activitats perpètues o per quatre dies. Tir amb arc, fires, festivals internacionals de circ, hotels de luxe, locals de reunió per a les entitats, escoles d'art, auditoris a l'aire lliure o museus de la guerra. Però, que se sàpiga, ben poques idees, per no dir cap, han reeixit. El país és ple d'edificis històrics en desús. Sovint restaurats, però sense cap ús conegut i prou malgirbats perquè els okupes hi generin activitat cultural. A molts edificis construïts segles enrere s'hi fan obres i després s'intenta encaixar-hi un ús. Que vingui algú i l'usi. Qui? Hi hauria de fer massa obres i no interessa. A vegades, no funcionen ni amb un pla d'usos previ.

A tothom li reca desempallegar-se del patrimoni. És la incapacitat [melancòlica] de posar-se a reflexionar que, al capdavall, és patrimoni immobiliari, amb un valor històric més o menys interessant, sovint més sentimental que històric. Sobta aquest interès per conservar allò que s'ha abandonat, que no s'ha estat capaç de preservar i d'usar. El problema és que tothom pensa que les quatre pedres del seu poble tenen tan de valor com les piràmides i ignora que no tenen cap atractiu, que restaurar-ho és una despesa inútil i el manteniment és una butxaca foradada.