Tendències

Un bon dia surts al carrer amb el jersei blau marí, de coll alt, d'aquests que queden arrapats, i t'adones, a mesura que avança el dia, que gairebé ningú, per no dir ningú, en porta. Ni el model, ni el color. No fa ni quatre dies que, després de veure que els maniquins (els que hi ha a l'aparador i els que passegen pels carrers) anaven tots enfundats amb aquest tipus de peces, te'l vas comprar. Eres trendy. Havies pujat a l'onada de la tendència, però ja has comprovat que és més efímera que les que fan frisar els surfistes. Amb un bufada, la tendència ha canviat. Abans encara es respectaven les temporades. Hi havia peces de temporada, però ara ja ni això. És normal. L'opulència ens va fer agafar hàbits de nou-rics: cosa que veig, cosa que vull. I això es va notar més en la roba. Primer, pel plus de reconeixement immediat que suposa, ja que és més fàcil jutjar i acceptar la gent per la manera com vesteix que gastar el temps coneixent-la (després vénen les sorpreses). També, pel fet que sempre serà més barat accedir a un peça de roba de marca (o sigui, cara) que no a una casa o un cotxe. Tant hi feia, que l'armari fos ple de peces que s'havien portat dues vegades, una o cap. Si tocaven botes de pell de llangardaix tenyides de rosa, endavant. El tema era, i encara ho és, fer cas del que ens proposen les marques, que han sabut crear, amb la nostra imprescindible i beneita col·laboració, una xarxa de consumidors que xiuxiuegen indissimuladament i fan de menys els que no anaven i no van a l'última. I aquest buit pesa. Però els que resisteixen, que ara per temes econòmics cada vegada són més, i s'han immunitzat saben que, més tard o més d'hora, el que porten tornarà a ser moda.