Coses que passen

Un amable lector, Pere Garcia, m'escriu referent al comentari sobre la fumera despresa pels actors al TNC a l'obra Agost, mentre el públic té prohibit fumar. Em diu que a Londres ha presenciat dues o tres comèdies i musicals i que quan els actors fumen –per exigències de l'obra, és clar!– una estranya olor com de regalèssia s'estén per la platea, la qual cosa fa suposar que allà tenen el problema solucionat. Aquí, que copien a Londres en tantes coses, no podien haver resolt aquest greuge comparatiu abans d'entrar en vigor la llei antitabac!

Hannah Arendt té un llibre sobre la violència, en què ens fa veure la diferència que hi ha entre poder, força, potència, violència i autoritat. La força és la de la natura, el poder sorgeix de les relacions socials, potència és la capacitat individual i autoritat és la font del poder. Violència és l'energia usada per obligar algú a fer el que un altre vol. I l'autoritat s'ha de guanyar, és una força moral.

Un professor m'adverteix, abans de començar un curs sobre La filosofia de la vida, que la relació de la filosofia amb la vida real és la mateixa que té la masturbació amb l'acte sexual de veritat.

Com podem confiar en els partits, si no saben posar-se d'acord entre ells sobre els candidats a presentar com a batlles de Barcelona, o a Madrid i Astúries sobre els candidats a presidents de l'autonomia? I la disciplina i el servei?

Seria interessant saber si la multa per portar una dedicatòria a la samarreta en un partit de futbol, com la que Messi va dedicar a la seva mare, és la mateixa si s'hi porta inscrit un insult i per què els jugadors poden portar propaganda a la camisa i ben visible, i no poden fer servir la seva llibertat d'expressió. Misteris de la força dels diners i del comerç que es valoren més que els sentiments.

Publiquen que l'Ajuntament de Barcelona va balafiar 350.000 euros per felicitar per Nadal els ciutadans, com si no sabéssim que les autoritats ens desitgen el millor i ens estimen... de paraula. No pensen que tothom agrairia més la notícia que van destinar aquests diners –que són pura propaganda– a ajudar per qualsevol necessitat o a rebaixar els impostos? Pensar que es dediquen a aquestes ximpleries!

Els mateixos dies que denuncien el robatori de nadons, diuen que l'any passat la natalitat va baixar un 3,2% per l'efecte combinat d'una menor fecunditat i una reducció de dones en edat fèrtil. Les dones no són mares fins als 31,12 anys, ara. I això quan publiquen que perilla el sistema de pensions. Potser que els governs reuneixin els lladres d'infants amb les futures mares i es posin d'acord per augmentar els naixements i abaixar els robatoris, o alguna solució semblant per evitar que el país envelleixi massa amb pensions massa petites.

El catedràtic d'ètica Sols ha subratllat el que sap tothom, que la prioritat dels polítics és «conservar el poder» i no «servir el poble». Com deia aquell, hi ha polítics que no han treballat mai en el mercat ordinari. Compte! que el públic comença a estar tip de tants privilegis. Ara mateix els acaben de concedir una quantitat notable per desplaçaments, de casa a la feina. Un abús! I una subvenció perquè coneguin el metro i l'autobús?

El mateix dia que surt la notícia que un club anglès ha contractat un futbolista per una milionada d'euros, publiquen també que uns investigadors catalans del Clínic han trobat un remei contra la sida. Per què no diuen també el que cobren i comparem els sous del futbolista i els científics?