Articles

són faves comptades

Festiu treballat

No està escrit enlloc que la constància tingui premi, però si es treballa bé, millor

D'entrada, la frase no té res de l'altre món però en el fons fa pensar. La vaig sentir diumenge a la ràdio i a la tele i la vaig llegir dilluns a molts diaris, no només d'informació esportiva. Guardiola ha donat festa a la plantilla, però tretze jugadors han decidit entrenar-se. Quan la vam sentir, la meva dona i jo, vam quedar parats, sorpresos gratament i admirats de la filosofia i el caràcter que imprimeix Guardiola en els seus jugadors. Perquè, fem-nos la pregunta, si el nostre cap ve i ens diu que ens dóna festa, què farem? Fer-la, com és lògic. A ben poques persones ens/els passarà pel cap de no fer-la i anar a treballar. Això sense comptar que potser ens mereixem fer festa perquè també ens hem de relaxar, ens hem d'aturar. Altra cosa és que des de casa ens plantem davant de l'ordinador i aprofitem per revisar el correu, avançar alguns temes o qüestions pendents, però físicament no anirem a treballar. Ja sé que els futbolistes són uns treballadors privilegiats però una cosa no treu l'altra. No és un gest, és una actitud molt significativa i que diu molt del grup i de qui el lidera. Em sembla digne de destacar que un grup de persones que penquen i que s'esforcen, quan els donen festa optin per guardar-se-la i anar a treballar, en el seu cas, a entrenar-se per millorar i per no abaixar la guàrdia. Mantenir els resultats, no ja bons resultats sinó excel·lents, costa molts sacrificis. És veritat –i ho crec– que el talent es treballa cada dia i que fruit d'aquest esforç arriben els èxits que no vénen sols, que no sorgeixen per generació espontània, tret d'algun cas extraordinari però per això és un cas excepcional. No està escrit enlloc que la constància tingui premi però és allò que sempre hem experimentat que si ha de venir l'èxit, la sort que ens enxampi treballant i si la feina feta és excel·lent, millor. Si hi ha algú que ha fet de l'excel·lència la seva manera de treballar cada dia és un model no només a admirar sinó a seguir, a imitar. En la mesura del possible ens hauríem d'aplicar el mateix sistema de treball i llavors potser la productivitat aniria a l'alça i no caldrien certes receptes governamentals tan brillants com difícils de complir. Ara, també és veritat que no tothom treballa en les condicions que ho fan els futbolistes de can Barça.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.