El sastre dels vestits fets a mida

Aquest Barça és com aquell sastre de tota la vida que confeccionava els vestits a gust del client fins al mínim detall, artesà d'absoluta confiança. En temps massificat, melangia per l'orgull i decència de l'ofici. Porti la peça el client o confiï en el criteri de qui pren mides amb la cinta al coll i el buirac d'agulles al canell, sempre sortirà content i pagarà a gust per un vestit que el farà sentir com Gatsby, estendard de l'elegància. Tant se val si li duu cotó de Terrassa o matèria esgarrada venuda a l'engròs, el sastre d'aquelles botigues de Sants, del Poble-sec o de cada vila del nostre país sabia treure'n un resultat immillorable per mudar classes populars, menestrals o amb possibles els diumenges de missa, passeig i tortell. Amb el Barça d'avui, per molt que diguin les veïnes xafarots de Madrid, envejoses i amargades, augures el satisfactori final ja quan arribes. Mai no farà ganyotes al pitjor dels draps, ni dirà que aquesta és mala peça al teler o emprarà excuses de mal pagador. Agafarà patrons, passarà les dues preceptives emprovades i et sentiràs un maniquí, li hagis demanat botons, voltes, vores a butxaques inversemblants de cosir, tal com les vas veure en una revista de modes francesa a ca la cosina fadrina.

Davant la terra seca de Mestalla, davant nou defensors amb la destral preparada d'aquell Aguirre que semblava el de la còlera dels déus o allà on el posis a moure agulla i didal. No remuga mai. Ni herniat i agenollat per preguntar cap on carrega el senyor, sigui recordat per justa i oportuna correspondència a la tocata i fugida d'Ettore Messina, incapaç ni de crear el mocador on eixugar les llàgrimes del comiat després d'haver gastat més que les senyores a les col·leccions de Christian Dior quan les dissenyava l'eixelebrat d'en Galliano. Aquí, el sastre no és ni de Panamà, ni se les dóna de valent. Però despatxa el munt de feina que fa goig de veure. Amb decència i professionalitat. I vergonya torera, com és deia en temps propis d'aquest ofici gairebé extingit. Ho tornarà a demostrar demà, quan Europa li reclami alguna novetat d'alta costura digna del barceloní Pertegaz, no tant de batalla com els vistos aquesta darrera setmana. Els clients de la casa van vestits que semblen un pinzell, feliços com un gínjol, ni mitja queixa mai.