Cendra

El dimecres de cendra ens recordà dues coses: que el carnestoltes s'havia acabat i que teníem al davant l'horitzó de la Pasqua. La segona és més important que la primera. Tant és així que la Quaresma (la quarantena) és un temps de preparació per a la Pasqua. Els cristians ho saben. Saben que Jesús, abans d'iniciar la seva vida pública, se n'anà al desert. Al desert es lliurà de ple a la pregària i al dejuni. Es lliurà, per tant, a l'enfortiment de l'esperit. I en efecte: quan començà a predicar –per terres de Galilea–, les persones que l'escoltaven quedaven admirades de la seva seguretat personal, de la seva manera de dir les coses, i sobretot de la seva fortalesa d'esperit. En el desert Jesús fou temptat. Va superar amb escreix les diverses temptacions que se li podien presentar al llarg de la seva vida pública. La principal de les quals era la temptació del poder. Commou veure Jesús absolutament allunyat de qualsevulla vel·leïtat de poder. Li hauria sigut fàcil, atès que les multituds el seguien. Però no. Jesús no era un populista com ho solen ser avui dia alguns dels principals líders polítics, que s'emparen en el sistema democràtic per fer el que els dóna la gana. Estic pensat en Gaddafi. Ja era hora que els dissidents es revoltessin. Temo per ells. Però no veig altra manera de plantar cara a un dictador tan corrupte que no sigui aquesta. Només els qui pateixen la injustícia permanent són capaços de dir “prou”. Ningú no s'esperava que els països àrabs en serien, de capaços, però sembla que ha arribat l'hora del “ja n'hi ha prou”. De tornada de Rio de Janeiro, llegia al diari que Roma es prepara per a un possible èxode des de Líbia. Els joves de Tunísia –llegeixo– ja han envaït la petita illa de Lampedusa. Entre aquests joves abunden els llicenciats. És lògic. Tenen tot el dret a somiar un futur millor. Un futur d'acord amb els seus coneixements. En això consisteix la Quaresma: caminar amb els ulls esperançats cap a una futura resurrecció. Primer l'èxode, després la Pasqua. Aquest Jesús que, abans d'iniciar la vida publica, s'endinsa en el desert i arriba al despullament total és el que després plantarà cara a una situació d'injustícia generada des del poder religiós. I és el que hauria de presidir la Quaresma cristiana. Altrament, la Quaresma només és paper mullat. Cendra.