L'inici del procés

No hauria ni pogut somniar que la nostra cambra parlamentària parlés com ho va fer dijous partint d'aquesta moció : “El Parlament de Catalunya considera el dret a l'autodeterminació dels pobles com un dret irrenunciable del poble de Catalunya”, “així ho ha explicitat en repetides votacions el Parlament com a seu de la sobirania” del poble català.

Mentre escoltava aquests mots, em deia és cert, miro el 3/24 i veig l'hemicicle del nostre Parlament, i parla l'Uriel Bertran que comenta la moció presentada per Solidaritat.

Segueixen més paraules. Molt interessants, les de ERC, les d'IC-V, que diu “Sí”, però “No”, i que deixa llibertat de vot a la moció. El pinyol, evidentment, és CiU.

D'ERC, de SI i d'alguns d'IC-V ens podíem imaginar que gaudirien en poder alliberar el discurs allà al mig. Però CiU? ... S'ho acabaven de creure, vostès, que CiU diria les coses que ha dit davant d'una població segurament astorada, molta part distesa, d'altra engrescada? Bé. En tot cas jo no. I no pas perquè ignori que molta i molta gent de CiU vol un estat català, va quedar prou palès a tothom que sabia fer una lectura del resultat dels comicis, sinó que en governs anteriors CiU mai no havia caminat per aquests camins , poc fressats dins la cambra catalana.

És fort, de cara a l'Estat Espanyol, no m'ho negaran. Això sí que és plantar cara. Llegeixin, llegeixin més consideracions del text: “Els catalans han de poder expressar-se lliurement, i el Parlament respecta i dóna suport a les consultes populars celebrades a Catalunya”.

Potser poden endevinar les intervencions dels polítics. El que segurament ni vostès ni jo podíem arribar a pensar és que, com deia el diputat de SI, assistiríem a un fet segurament històric: per primera vegada “s'explicita” de forma tan clara que la cambra catalana considera el dret a l'autodeterminació com un “dret irrenunciable del poble de Catalunya”.

I el PSC? Per què les persones que ahir ens sorprenien amb declaracions d'independentisme avui han votat “No”?

Ai, senyor!!!