són faves comptades
Esquerrans i dretans
El món el refarem amb totes dues mans, l'esquerra
i la dreta juntes
La recent convocatòria oficial de les eleccions municipals del 22 de maig ha coincidit en el temps amb la publicació de l'enèsim estudi sobre els esquerrans i els dretans. “Què té a veure una cosa amb l'altra?”, pensen. De seguida m'entendran. L'estudi de la Universitat d'Ontario, al Canadà, es capbussa en el que consideren el misteri dels esquerrans per mirar de saber per què hi ha un 10% de la població que fa servir la mà esquerra, per què els esquerrans es moren més aviat que els dretans o per què la distribució del cervell és diferent en els uns i en els altres, i tampoc no n'han tret l'aigua clara. Després vénen les preguntes de l'estil: està més preparat per governar un esquerrà que un dretà? Preguntes que tenen tantes respostes com interessos hi ha al darrere per contestar carregant cap a una banda o cap a l'altra. Aquesta recerca de la diferència la trobo una mica obsoleta, innecessària. És com en política, que, ara més que en cap altra època, les polítiques de dretes i esquerres han anat i vingut d'una banda a l'altra de l'arc parlamentari. No hi ha diferències malgrat que els que viuen ancorats en el passat pedalin perquè volen mantenir unes fronteres difuminades entre esquerrans i dretans, sovint inexistents entre conservadors i lliberals. Tothom fa de tot, polítiques d'esquerres i/o dretes, quan es tracta d'aconseguir un objectiu comú. No té sentit fer diferències. I això es veu molt en les comicis municipals. Si en els pobles la gent uneix esforços i vota formacions o persones que lideren i que lluiten per millorar el seu país petit, sigui des de l'hemisferi que sigui, l'esquerre o el dret, té sentit buscar tres peus al gat o les set diferències com si es tractés d'un passatemps, en aquest cas d'un perdretemps? Donald Smith, escriptor i catedràtic quebequès que viu a Cotlliure, escrivia fa un parell d'anys que si una política és bona per a un poble –ell deia Catalunya–, votem-hi a favor; si una altra l'amenaça, votem-hi en contra. Al marge d'esquerrans i dretans, apuntava Smith, només cal tenir present polítiques socials, humanes, democràtiques, basades en els drets fonamentals de la persona. Hi afegeixo: el món el refarem amb totes dues mans, amb l'esquerra i la dreta juntes, no una per cada costat.
