Tsunamis

Són tantes les vicissituds a què ens veiem sotmesos que em passo de caràcters. En primer lloc, potser cal tornar a esmentar les impactants pel·lícules que hem vist en directe de les revoltes populars a Tunísia, Egipte i Líbia que ens posen encara la pell de gallina d'esperança i de temor –no sabem pas ben bé quina és la frontera entre ambdós sentiments–. Hem vist l'altra cara del món àrab. Els ulls dels ciutadans alçats a les places tenien les nostres mateixes mirades. Això sol ha somogut la plàcida visió ben empaquetada que tenim de tota cosa.

No ens n' havíem encara revingut que, de sobte, el terra del Japó tremola amb 9 graus a l'escala de Richter i alça el mar en una onada furient que envaeix pobles i persones. Molta gent es pregunta quin déu ocult està actuant per revoltar països i aixafar els seus fills. Fins i tot un comissari europeu parla d'apocalipsi, i també ens estremim, ara sabem que de basarda.

Al costat de tot plegat esdevé nímia qualsevol notícia que ens pugui caure pel cap.

De sobte, però, se'ns focalitza un tema roent: el govern de la Generalitat anuncia la retallada del 10 per cent de sanitat, del 10 per cent d'atenció a la dependència i d'un 10 per cent d'ensenyament. Ah! I una retallada del 28 per cent d'investigació.

Ens angoixa d'allò més aquesta seqüència que afecta tots els sectors punters de la societat del benestar i la intel·ligència.

És dissabte i al canal Odissea passen una filmació que un periodista va aconseguir l'any 2004 quan el mar es va tornar boig a les costes d'Indonèsia.

Em torna l' impuls de passar de totes les altres qüestions del petit univers de la quotidianitat. Però, és clar, amb els accidents i els incidents geològics no hi podem fer gaire res, els humans. No ens podem pas barallar amb els déus.

Ara bé, prioritzar des dels governs sí que podem fer-ho, i també des de la societat civil.

No fos cas que un dia ens trobem amb l'onada de la ignorància que ens envaeix per sempre.