ACN

Es diu que és una norma d'or del peri­o­disme que els pro­fes­si­o­nals del ram no poden ser pro­ta­go­nis­tes de la notícia. Però també és veri­tat que les coses han can­viat molt d'ençà que es van escriure les nor­mes d'or d'aquesta pro­fessió i que l'ano­me­nat quart poder s'ha con­ver­tit sovint en motiu de notícia pre­ci­sa­ment per això, per la seva capa­ci­tat d'influència i, per tant, dins el punt de mira dels interes­sos polítics d'índole diversa. No cal, doncs, esquinçar-se les ves­ti­du­res quan un deter­mi­nat mitjà de comu­ni­cació salta a la pales­tra infor­ma­tiva. És el que ha pas­sat recent­ment amb la des­ti­tució del peri­o­dista Saül Gor­di­llo de la direcció de l'Agència Cata­lana de Notícies. Els motius d'aquesta des­ti­tució no han estat pròpia­ment tècnics. Majo­ritària­ment es reco­neix –sem­pre hi ha excep­ci­ons– que la tasca de Gor­di­llo al cap­da­vant de l'ACN ha estat posi­tiva, que ha ren­tat la cara a aquesta agència de notícies i que li ha donat una pro­jecció tant naci­o­nal com inter­na­ci­o­nal impor­tant amb la fina­li­tat de con­ver­tir-la en un refe­rent infor­ma­tiu del nos­tre país sense neces­si­tat de pas­sar per altres agències fora­nes, que mini­mit­zen la nos­tra rea­li­tat naci­o­nal o, direc­ta­ment, l'esca­mo­te­gen. L'excusa de la crisi ser­virà per tor­nar l'ACN a la dimensió de cam­pa­nar. Tot ple­gat és una llàstima i una manera equi­vo­cada d'afron­tar el futur del nos­tre país.