Usos del gratuït

Ah!, però que no és una con­tra­dic­tio in ter­mi­nis el títol de la colum­neta aquesta d'avui? Que no repre­senta que allò tin­gut per gratuït per força ha de ser des­in­te­res­sat? Com poden casar dos con­cep­tes en prin­cipi tan antitètics?

Doncs sí. Basta sim­ple­ment no pro­fes­sar una con­cepció meca­ni­cista de la rea­li­tat. Cosa que vol dir, en paràfrasi col·loquial, saber veure-hi més enllà del nas. Immu­nes a tota temp­tació curt-ter­mi­nista, pròpia d'aquells qui es pen­sen que, en aquest món, tot ha de ser arri­bar i mol­dre. I no.

El pre­sent exordi no és sinó síntesi des­til·lada d'una con­versa entre amics sos­tin­guda el prop­pas­sat diu­menge dia 10. El de la con­sulta sobi­ra­nista a Bar­ce­lona. A propòsit d'aquesta, del grau de par­ti­ci­pació que s'hi asso­li­ria, de si tot ple­gat es tra­dui­ria en res de subs­tan­tiu.

Fins que hi ha qui salta i en fa l'elogi, no pas en ter­mes de la dimensió uti­litària de la tal ini­ci­a­tiva, sinó en vir­tut d'allò que aquesta té d'abso­luta gratuïtat.

I argu­menta: quina eficàcia pràctica té, posem per cas, l'oneig quo­tidià d'una ban­dera immensa a la Plaza Colón? I quan­tes guer­res per­met de gua­nyar (posats a ser pràctics) la des­fi­lada anual del glo­ri­oso y siem­pre invicto Ejército Naci­o­nal (Sieg!, Heil!)? Oi que tan­ma­teix el poder d'Estat espa­nyol no se n'està, d'aques­tes (i de tan­tes altres) gratuïtats? Oi que això és així perquè el tal poder sap que no hi res que millor cohe­si­oni l'àmplia massa social que la força dels símbols, que la capa­ci­tat de fer medi­a­ta­ment pre­sent allò imme­di­a­ta­ment absent?

Doncs, posats a patir gratuïtats ali­e­nes, per què no repli­car-hi amb altres de pròpies? Per què no reba­tre l'escreix de super­fluïtat espa­nyo­lera amb un altre d'estric­ta­ment català? Si el futur d'aquest país no es jugués també en l'àmbit de la con­fron­tació entre mani­fes­ta­ci­ons de signe con­trari i totes d'antuvi apa­rent­ment inútils, ¿del 18% de par­ti­ci­pació acon­se­guit, n'hau­ria fet tan coent menció el màxim capi­tost del soci­al­na­ci­o­na­lisme hispànic?