Articles

El mercat de Catalunya

Durant el segle XIX i bona part del XX, el mercat català quedà reduït a l'espanyol

“Espa­nya se'ns ha fet petita!”, deia fa uns dies el pre­si­dent Artur Mas. Fa molts anys que econòmica­ment se'ns va fer petita, hi afe­gi­ria jo. La pèrdua de les colònies con­ti­nen­tals ame­ri­ca­nes a començament del segle XIX va tallar les ven­des dels pri­mers pro­duc­tes indus­tri­als cata­lans. Abans havíem expor­tat aiguar­dent al nord d'Europa. Després de les guer­res napoleòniques, l'Estat espa­nyol es va tan­car. Durant el segle XIX i bona part del segle XX, el mer­cat català va que­dar reduït a l'espa­nyol, un mer­cat petit i empo­brit. La indústria cata­lana es va haver d'adap­tar al volum i als alts i bai­xos d'aquest mer­cat.

Ara, els pro­duc­tes cata­lans es venen, apro­xi­ma­da­ment en parts iguals, a Cata­lu­nya mateix, a la resta de l'Estat espa­nyol i a l'estran­ger. Segons tots els obser­va­dors, les úniques empre­ses cata­la­nes que man­te­nen o aug­men­ten el nom­bre de ven­des són les que expor­ten o tenen esta­bli­ments a fora de Cata­lu­nya. Els estats euro­peus de la mida de Cata­lu­nya, indus­tri­a­lit­zats, com Suïssa, Holanda o Finlàndia tenen una dis­tri­bució de les ven­des sem­blants: una ter­cera part de la pro­ducció es con­su­meix en el mateix país i les dues ter­ce­res parts res­tants s'expor­ten, bé als països veïns, bé a l'altra banda del món. La raó de la situ­ació actual de la indústria cata­lana és que la pèssima gestió de la crisi econòmica, durant els últims anys, ens ha fet que­dar a la cua de la recu­pe­ració euro­pea i el con­sum espa­nyol no aug­menta, i sí que ho fa el de la majo­ria dels altres estats euro­peus, per als quals la crisi està apa­rent­ment superada. I dic apa­rent­ment perquè no ho veig del tot clar.

La des­ti­nació comer­cial dels nos­tres pro­duc­tes no té res a veure amb el mapa de les comu­ni­ca­ci­ons. Tant si es tracta de car­re­tera, de fer­ro­car­ril o de vols regu­lars, el cen­tre és Madrid, que comu­nica amb la resta de l'Estat com els radis d'una bici­cleta. I tot això, per volun­tat política dels gover­nants espa­nyols dels segles XVIII, XIX, XX i XXI, tal com explica el pro­fes­sor i eco­no­mista Germà Bel al lli­bre Espa­nya, capi­tal París, un dels més impor­tants publi­cats en els dar­rers temps. El resul­tat és que el poder polític ens marca l'Estat espa­nyol endins i, en canvi, el movi­ment econòmic ens indica Cata­lu­nya enfora. Fa pocs dies, en una invi­tació que vaig rebre per a un acte a Madrid infor­mava que un cop aca­bat, se ser­vi­ria una copa de vino español. Aquí ho acos­tu­mem a fer amb una copa de cava i mai no diríem que ho fem amb una copa de vi català. Ben al con­trari, els cata­lans som els pri­mers i prin­ci­pals con­su­mi­dors de vins de la Rioja i de la Ribera del Duero. Som així de con­tra­dic­to­ris en els nos­tres com­por­ta­ments.

Sigui com sigui, i al marge d'opi­ni­ons i de solu­ci­ons polítiques, l'eco­no­mia cata­lana ha de mirar més Cata­lu­nya enfora que no pas l'Estat espa­nyol endins. Som com­pe­ti­tius si accep­tem que hi ha cen­te­nars d'empre­ses cata­la­nes que venen, en con­di­ci­ons de com­petència, pro­duc­tes tan diver­sos com les pis­ci­nes o la infra­es­truc­tura fer­roviària a la UE i a països emer­gents. El mer­cat de Cata­lu­nya és el món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.