Estat propi, desnuclearitzat

La Conferència Nacional per l'Estat Propi, que ha de preparar la seva assemblea per a la propera tardor, ha resultat un
èxit. Després de tants anys de picabaralles entre els sectors sobiranistes, sembla que, finalment, s'ha trobat el full de ruta de la unitat a través de la societat civil. En la convocatòria al Palau de Congressos de Montjuïc, ens hi retrobarem centenars d'independentistes provinents d'experiències polítiques diverses junt amb noves generacions que volen fugir dels sectarismes de les cúpules dels partits. Tots units en una única fita: aconseguir per al 2014 que Catalunya esdevingui un estat de la Unió Europea; un estat, però, que els ecoindependentistes desitgem sense exèrcit i desnuclearitzat.

Per nosaltres l'energia nuclear, imposada durant el franquisme, pel seu immens perill biològic és incompatible amb una nació lliure. En el cas d'un accident que provoqui la fusió del nucli d'un reactor, com els succeïts a les centrals de Txernòbil i Fukushima, tot el nostre futur quedaria arruïnat. No podem assumir aquest risc, però tampoc l'econòmic i financer en cas que el nostre futur estat acceptés gestionar aquest llegat energètic enverinat.

Els sobiranistes partidaris de continuar la nuclearització es veurien obligats a nacionalitzar Endesa i Iberdrola, propietàries de les centrals de Vandellòs i Ascó; pagar el desmantellament dels reactors, el magatzem dels residus i el control de la seva seguretat durant centenars d'anys. Qui pot avalar que tot aquest cost seria suportable per a un nou estat en un temps de vaques flaques?

Quina és, doncs, la solució per desnuclearitzar Catalunya pagant Espanya? Convindria pensar a negociar amb Endesa i Iberdrola perquè continuïn explotant els reactors fins al final de la seva vida útil. Per això és tan decisiu que Madrid no autoritzi allargar el funcionament dels reactors a quaranta anys. Es tractaria d'evitar haver d'indemnitzar a les elèctriques si decidíssim aturar les nuclears abans d'hora. Mentrestant, caldria tenir garanties d'intervenir en el seu funcionament i seguretat, ara sota el control exclusiu del Consell de Seguretat Nuclear, que mostra evidents connivències amb el sector electronuclear.

També hauríem d'exigir a Enresa (Empresa Nacional de Residuos Radioactivos) que es fes càrrec del desmantellament dels reactors (una despesa de 2.900 milions d'euros per reactor, segons el sector nuclear britànic). Actualment hi ha un fons per a aquesta tasca, acumulat per un cànon específic i que l'Estat ha fet incorporar a la tarifa elèctrica.

L'altra qüestió clau és la nacionalització de la xarxa per aconseguir regular el sector elèctric al servei de la població. La independència política seria una fal·làcia si la xarxa continués en mans de l'Estat espanyol o privatitzada en mans de companyies espanyoles.

L'escenari del que podria esdevenir a Catalunya el tenim al land de Baden-Württemberg, governat per primera vegada pels Die Grünen. El partit verd alemany vol convertir l'elèctrica EnBW, que té la propietat de quatre reactors (dos dels quals estan afectats per la recent moratòria), en una empresa totalment basada en les energies renovables. La hipoteca nuclear, però, ho està dificultant. L'error dels democratacristians del CDU, que han governat durant dècades la regió, va ser fer-la gairebé pública sense preveure les conseqüències d'una crisi com la provocada per la catàstrofe de Fukushima. Ara la nacionalització s'ha convertit en un entrebanc de difícil solució.

El futur estat català s'hauria de deslliurar de l'herència nuclear mitjançant un pla B que convindria discutir en l'assemblea nacional. La nostra independència és indissociable d'un model d'energies cent per cent renovables que eviti la dependència, cada cop més forta i insostenible, del gas, el petroli i l'urani.

Si hem d'emmirallar-nos amb Alemanya, com diu el president Artur Mas, hem de prestar molta atenció al canvi de rumb del CDU i de la cancellera Angela Merkel en el moment de redactar el pla energètic català amb l'horitzó del 2020. Els líders de la dreta germànica han acabat entregant-se a les propostes ecologistes. Saben que el lobby atòmic està ferit de mort i que l'economia solar és l'esperança. El moviment independentista català i els sobiranistes del nostre govern no poden tancar els ulls al nou paradigma energètic.