I encara els sorprèn?

Un candidat que està més preocupat per si la seva entrevista al diari surt més grossa o més petita que la del candidat del partit contrari o per si surt a dalt o a baix; una candidata que demana canviar el dia per fer-li fotos perquè aquella nit ha dormit poc i fa mala cara; una altra que veu fantasmes i es pensa que se la boicoteja perquè no es parla d'ella, sense entendre que hi ha 700 caps de llista a les comarques gironines i que és impossible parlar de tothom; un altre que es nega a fer-se fotos al costat dels altres candidats; una altra que es nega a participar en debats al costat de la resta de candidats; un altre que es pensa que els diaris –que són mitjans privats– també han de complir en campanya les quotes polítiques imposades als mitjans públics passant per alt els criteris periodístics... I així per donar i per vendre. Són casos reals que s'han produït aquests dies de campanya entre diferents candidats gironins a les eleccions de demà. El joc polític és el que és i a aquestes altures ja no ens hauria de sorprendre que alguns candidats i candidates es comportin com si estiguessin en un pati d'escola. Com tampoc no els hauria de sorprendre a ells, com passa, que els ciutadans estiguem decebuts. I doncs què esperen quan els polítics –o alguns, potser massa– es comporten com es comporten? O quan només els preocupa sortir a la foto i que sigui en color i com més grossa millor?