El triomf és humil

En Sergio Busquets esperava ser el segon entrenador del Badia juvenil, la seva família està molt lligada al club vallenc i a les seves instal·lacions. La crida d'en Pep per anar a jugar al Barça B, a tercera divisió, va impedir que fes d'ajudant d'entrenador. En Pedro mai no oblida el treball del seu pare en una benzinera, ni tampoc les Canàries.

I així, podríem continuar en l'origen popular i senzill de Valdés, Alves, Puyol, Abidal, Messi, Villa, Keita i qualsevol altre.

En Piqué té darrere seu una sòlida situació econòmica familiar, però alhora té la força del rerepaís que li dóna el seu origen segarrenc, de Sant Guim de Freixenet.

Aquí hi ha la força democràtica de l'esport, la que aquesta setmana ha afectat el Reus Ploms; el Sabadell, que ha ascendit a segona A; el Nàstic, que es manté, com el Girona, i l'excel·lent campanya del Barça B. I en handbol, regnant a Europa.

L'esport és competició. És esperit noble. És saber guanyar o perdre, com va demostrar l'altre dia el Manchester. L'esport que és rivalitat iguala els practicants per la lluita, l'esforç i la suor. Tot això imprimeix caràcter.

Nens, nenes, dones i homes que mai s'havien interessat pel futbol, ara descobreixen que el més ric no sempre guanya, que la gent d'alçada normal i corrent són els millors del món i tot això dirigit per un entrenador que és humil, obstinat i perfeccionista. Els humils guanyaran la terra, diuen les benaurances. Doncs això està passant en el futbol.

Ara cal ser transparents en les baixes i les altes de la plantilla i saber que estan al cim perquè, des de fa anys, s'han fet les coses bé.

Com a país hem de fer el mateix. L'objectiu, idèntic. Jugar la Champions amb tots els països del món a Brussel·les i a les Nacions Unides. La base? Confiança i treball de valent a partir de la humilitat.