Les càmeres al cap, que se les posi el govern

Des del moment que el conseller d'Interior, Felip Puig, va permetre que la policia intervingués a la plaça Catalunya de Barcelona s'han anat succeint evidències que redunden en el despropòsit. La primera de totes, no haver tingut el do de l'oportunitat per valorar que un moviment d'aquestes característiques s'acaba per si sol de manera pacífica o rebentat pels agitadors habituals, que provoquen –llavors sí– la intervenció de les forces de l'ordre. Per tant, només calia esperar.

La segona, el balanç oficial del xoc entre els “indignats” i les forces de seguretat: 120 ferits, 37 dels quals, agents de policia. Una proporció sorprenent tenint en compte que els agents portaven les proteccions i les armes dissuasives reglamentàries i que en totes les imatges difoses pels mitjans de comunicació es pot veure que eren els uniformats els que tenien l'exclusivitat en el repartiment de la llenya i en la contundència.

La tercera, donar a entendre –com va fer el conseller Puig– que totes aquestes imatges són d'una parcialitat interessada i que no hi ha cap mitjà –ni els que bufen les veles del govern– que hagi estat prou hàbil per captar ni les suposades agressions als fràgils agents ni el moment en què es feien pupa.

La quarta, proposar, per corregir aquesta injusta desproporció informativa, que els antiavalots portin una càmera incorporada al casc que enregistraria els fets des d'una altra perspectiva, cal suposar que amb tanta cura i imparcialitat com la que demostren els partits quan pretenen encolomar-nos material informatiu elaborat per ells mateixos. I cinquena: com que un punt d'observació diferent no garanteix que es puguin veure coses diferents –sobretot si no passen–, Puig també ha insinuat que s'ha de buscar la manera de limitar les filmacions de les càrregues policíaques per preservar l'anonimat dels pobres agents, que ja van a les convocatòries d'atonyinament sense cap identificació visible malgrat que això no sigui democràticament tolerable.

Fa quatre dies que és al càrrec i Felip Puig ja actua com si fes quaranta anys que l'exerceix i com si els anys de gestió democràtica de les forces de l'ordre no ens haguessin ensenyat res.