Alertes

És digne d'estudi el com­por­ta­ment dife­ren­ciat dels con­su­mi­dors davant les sos­pi­tes –jus­ti­fi­ca­des o no, però igual­ment alar­mants– sobre la insa­lu­bri­tat dels ali­ments. Quan des d'Ham­burg van asse­nya­lar els cogom­bres anda­lu­sos com a ori­gen de la infecció d'E.​coli, no només van que­dar para­lit­za­des les expor­ta­ci­ons d'aquesta cucur­bitàcia a Ale­ma­nya i a altres països euro­peus, sinó que en el mer­cat espa­nyol tam­poc no se'n venia ni una. La reacció era lògica –amb l'extens assor­ti­ment de men­jars que hi ha, no val la pena arris­car-se encara que et jurin que l'alarma és injus­ti­fi­cada–, el que no és lògic és que quan l'alerta-rumor va dei­xar de cen­trar-se en els cogom­bres i es va esten­dre a qual­se­vol ver­dura o hor­ta­lissa, els con­su­mi­dors d'aquí van con­ti­nuar sense men­jar cogom­bres però van man­te­nir el con­sum de toma­tes, enci­ams i cebes. El lògic, si et cre­ies l'alarma, era fer com els rus­sos i apar­car tot el que tingués pinta de verd regat, però no: con­ti­nu­ava la por al men­jar des­car­tat i no se n'aga­fava als nous pre­sump­tes.

Ara diuen –com en els epi­so­dis ante­ri­ors, sense cap prova científica con­clo­ent– que el bac­teri reben­ta­ro­nyons era en brots de soja con­re­ats prop d'Ham­burg, i la gent res­pira tran­quil·la, perquè deu pen­sar que els països del nord com­pren men­jar als del sud però que a l'inrevés no passa. Els vene­dors d'aquesta llet de soja que tant s'està posant de moda estan d'enho­ra­bona per l'estra­nya apli­cació del prin­cipi de prudència ali­mentària: segueixo els con­sells dels ale­manys sobre un pro­ducte fins i tot quan reco­nei­xen que s'han equi­vo­cat; els ignoro quan n'asse­nya­len un altre. Si par­les­sin de soja espa­nyola, ja estaríem dema­nant tallats amb llet de puput.