Puig

Ets el conseller del bat de beisbol, t'agradi o no (i sospito que sí, que et deu fer prou gràcia). Ets l'home de la mà dura, l'encarregat de donar la volta a la moda fengshui dels predecessors, que tant descontentament van sembrar entre els professionals de l'ordre públic. Tu havies d'exhibir un canvi radical d'actitud, i t'hi vas posar, amb l'oportunitat impagable de l'acampada dels “indignats”. La porra se't va disparar una mica massa, i has hagut de donar explicacions.

No ho has fet malament del tot, Felip Puig. Vull dir que considerant el centenar de ferits i la resposta massiva que va generar el desallotjament forçós de la plaça, en la teva compareixença has gaudit d'una pau parlamentària notable. Segurament hi has desplegat el que portes darrere la porra; un cervell molt fi i, sobretot, un instint de supervivència impressionant. No és fàcil sortir indemne d'una batalla campal, siguis a la banda que siguis.

Ja havies provat la teva habilitat quan es va obrir l'esvoranc del Carmel. D'acord que el primer tripartit et va facilitar la feina, perquè el soroll del Dragon Khan et permetia marxar de puntetes de l'escenari. Amb tot, t'hi podries haver enganxat. Un neandertal s'hauria ficat enmig de la batussa; un amant de la garrotada i prou, en un sidral com aquell, hauria rebut de valent. En canvi tu vas saber esquivar les plantofades, com abans-d'ahir a l'hemicicle. Escolta, i si ara fas anar el bat de beisbol una mica més cap a Madrid? Una porra llesta no ens aniria gens malament, en aquelles latituds...