Do de llengües

Aquesta setmana s'ha presentat a Barcelona una iniciativa cultural amb un gran futur: un club de cultura en anglès, l'ECClub, impulsat per la
cooperativa Abacus i la revista Catalonia Today.

La presentació va ser a
càrrec del president d'honor d'aital club, l'escriptor anglès Tom Sharpe, que va fer
gaudir els presents tot
desplegant la seva artilleria d'àcida ironia britànica.

La idea d'un club de cultura amb activitats i recursos en llengua anglesa sembla molt adient en un país on
l'exposició a aquest idioma
és pràcticament nul·la: ni al cinema, ni a la televisió, ni
a la feina no hi ha contacte amb l'anglès, quelcom que
fa que molts catalans que
han invertit molt de temps
i diners a formar-se vegin com el seu anglès es rovella
al cap de poc temps d'haver acabat els estudis. Ja ningú no discuteix la necessitat de dominar l'anglès per anar pel món, per millorar les oportunitats laborals i per obrir la ment a una altra visió del món. L'anglès és la llengua franca que sembla que està en un nivell superior al de
la resta d'idiomes que es parlen en aquest planeta.

Tanmateix, Sharpe
va sorprendre tothom en col·locar la seva llengua materna al nivell de qualsevol altra, i les seves primeres paraules davant d'un auditori format per diplomàtics anglesos i americans, autoritats i professors i alumnes d'anglès van ser aquestes: “No em mereixo aquest títol de president d'honor del nou ECClub, perquè només sé parlar una llengua, i això és una
vergonya”. El genial autor
de la saga Wilt fa més de 20 anys que viu a Catalunya, i el primer que va fer va ser disculpar-se perquè no parla el nostre idioma. Va afegir-hi que saber idiomes és fonamental per millorar l'entesa entre els pobles, i que tan important és per als catalans aprendre anglès com per
als nouvinguts a aquest
país aprendre català.

Tota una lliçó d'un mestre de les lletres que hauria de ser apresa pels que han arribat amb la darrera onada
immigratòria, però també pels que hi són des de fa
dècades i encara no parlen
ni un mot en català.

L'anglès és molt important. Molt. Fonamental per raons econòmiques i culturals. Però en cap cas pot anar en detriment de la llengua pròpia. Esperem que el nou conseller d'Educació valencià, José Císcar, que sembla una persona sensible a aquests temes, sigui prou valent per sepultar per sempre més en un calaix el projecte del seu antecessor Alejandro Font de Mora d'eliminar la línia d'ensenyament en valencià, i que emprengui el camí contrari, responent als milers de famílies que cada
any es queden sense poder inscriure-hi els seus fills
per manca de places.