Festivals

Si hem de fer cas al nom­bre de fes­ti­vals de música que s'han pro­gra­mat durant aquest estiu a les comar­ques giro­ni­nes, podem deduir que la crisi no els ha afec­tat o no ho ha fet amb la mateixa inten­si­tat que en d'altres acti­vi­tats. Cer­ta­ment, tots o gai­rebé tots han hagut de fer números, els artis­tes rebai­xant el cat­xet i els pro­mo­tors ajus­tant pres­su­pos­tos, però el fet és que els fes­ti­vals seguei­xen essent un poderós atrac­tiu en les calo­ro­ses nits d'estiu.

El de Pera­lada manté una sòlida pro­gra­mació, con­ser­va­dora i de qua­li­tat, Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols pre­senta aquest any una pro­posta musi­cal potent, atre­vida i inno­va­dora, men­tre que el ter­cer dels grans, el de Cap Roig, enguany a mans de La Caixa, ofe­reix un fes­ti­val de caire geriàtric, ple de velles glòries amb pre­ten­si­ons d'actu­a­li­tat. De tots els fes­ti­vals que es fan i des­fan, pot­ser sigui a aquest dar­rer el que li con­vin­gui una revisió a fons i, en aquest sen­tit, jo pro­po­sa­ria retor­nar als orígens i pen­sar en la recu­pe­ració del Fes­ti­val de Jazz de la Costa Brava, millo­rat, ampliat i moder­nit­zat, però man­te­nint, és clar, el paratge incom­pa­ra­ble del jardí botànic de Cale­lla. Amb tot, però, es bo que es man­tin­gui viu el caliu musi­cal de l'estiu, encara que en molts casos no sigui la música jus­ta­ment allò que atrau molta gent, sinó un cert gla­mour casolà de rela­ci­ons soci­als.