Llamps i trons!

Mai no plou a gust de tothom, ja se sap; però en aquest país de desassossegats sempre en fem un gra massa a l'hora de queixar-nos. Un any podem estar patint per la sequera –el 2008 es va arribar a preveure el transport d'aigua a Barcelona en vaixells– i un altre tenim els pantans plens a vessar. Tant en l'un cas com l'altre, igual com si neva o pedrega o els grills carrisquegen, últimament tenim el providencial consol de donar la culpa al canvi climàtic. Això va molt bé perquè la gent s'ho creuen –igual com en el canvi anterior de mil·lenni veien venir el judici final– i permet a l'Estat recaptar impostos, imposar multes i manipular els nostres hàbits. El president de l'Iran, en canvi, té un altre culpable: “A Europa hi ha molta pluja […] No els cal regar perquè tenen sistemes d'irrigació natural, però han fet servir el seu equipament per buidar els núvols del seu contingut […] Hi ha una quantitat inhabitual de pluja i de neu a Europa, mentre l'Iran han tingut sequera la tardor passada”. No heu vist mai equips d'enginyers hidràulics fent verema de núvols i emmagatzemant l'aigua que el Totpoderós havia destinat a les terres perses? És clar que sí, però no ho dieu perquè formeu part de la conspiració occidental que pretén mantenir sotmesa i sense energia nuclear la república islàmica. Doncs aquest és el pa que s'hi dóna en aquest país cridat a tenir un paper protagonista en l'aliança de civilitzacions que amb tanta pompa va proposar el governant que no veia venir les crisis. Tant si plou com si fa sol, la culpa és sempre dels sionistes i els croats que els envegen la grandesa, inventen màquines per mantenir-los en la misèria i fan anar les dones destapades. Ara, aneu i doneu-los urani, a veure què en fan.