Terror sense fronteres

Els atemptats de divendres passat a Noruega demostren que el terror no té fronteres. Tant li fa que es tracti de joves islamistes alienats per líders fanàtics, per l'opressió que pateixen els seus països i per l'odi que aquesta alimenta, o que l'acte de demència sigui obra d'un sociòpata solitari que ha crescut en el benestar i que ha acabat creient-se el discurs de la xenofòbia i la nostàlgia del nazisme, com sembla haver estat el cas d'Anders Breivik, el presumpte autor de les massacres d'Oslo i de l'illa d'Utoya.

A partir d'aquesta globalitat del terror, no és casual que el primer sospitós de les massacres noruegues fos el terrorisme islàmic, i tampoc no ho és que l'autoria real tingués l'arrel en l'extremisme dretà que, curiosament, s'ha posat de moda a les societats nòrdiques, considerades les més pacífiques i cohesionades d'Europa i abans anomenades pels seus valors progressistes, tolerants i democràtics.

Entremig de la consternació pels atemptats, fa goig sentir les paraules del primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, dient que la resposta a l'acte de violència i maldat és més democràcia, més transparència i més humanitat.

Certament és així, però la resposta també se xifra en la recuperació dels valors democràtics i de la solidaritat, i en el combat contra l'onada de nous profetes de la intolerància i la xenofòbia. El desencís per l'hipotètic fracàs de l'estat del benestar i la mentalitat reaccionària amb la qual alguns sectors europeus han intentat respondre a la crisi han de ser combatuts amb la recuperació dels millors valors de l'Europa contemporània.

La tasca que la societat noruega haurà d'escometre amb urgència és també una lliçó a tenir en compte en indrets més propers, on la xenofòbia es troba encara a les beceroles, però on també comencen a sovintejar els propagadors mediàtics de malintencionades ideologies apocalíptiques.