Articles

Apunts

Cuba

El 12 d'agost del 1898, Espa­nya i els Estats Units van fir­mar el trac­tat que posava fi a la guerra de Cuba. Arran d'aquest trac­tat, Espa­nya mar­xava de Cuba i cedia Puerto Rico als Estats Units. La com­moció que aquesta pèrdua va pro­vo­car en la soci­e­tat espa­nyola, i també en la cata­lana, va ser immensa. Durant el con­flicte, els dia­ris que sovint cri­ti­ca­ven els dife­rents governs de la Res­tau­ració com­pe­tien a veure qui era el més patri­ota espa­nyol de tots.

La pèrdua de Cuba va tenir diver­sos efec­tes soci­als. Uns van caure en el pes­si­misme. Altres van creure que havia arri­bat el moment de la reacció i van apos­tar per la moder­ni­tat. A Cata­lu­nya, la bur­ge­sia va començar a veure clar que amb aquells gover­nants no arri­ba­ria gaire lluny i va ini­ciar l'expe­ri­ment de voler moder­nit­zar l'Estat des de dins. Lla­vors, com ara, aquesta ini­ci­a­tiva va tenir un fracàs rotund.

Men­tres­tant, les guar­ni­ci­ons mili­tars, ara reduïdes a les colònies nord-afri­ca­nes, es con­ver­tien en un cau de cons­pi­ra­dors. Per això van començar a veure amb crei­xent alarma com, des de Cata­lu­nya, es començava a ges­tar un movi­ment que pro­pug­nava una certa auto­no­mia.

Perquè el més curiós del cas de Cuba és que, a l'inici, els cubans no volien inde­pen­dit­zar-se d'Espa­nya. Ja els estava bé. Només volien un règim autonòmic per poder admi­nis­trar-se d'acord amb les seves neces­si­tats, no amb les de la metròpoli. El movi­ment inde­pen­den­tista es va ges­tar, jus­ta­ment, perquè tots els governs d'Espa­nya es van tan­car en banda a les deman­des d'auto­no­mia. I ja veuen com va aca­bar la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.