Cal reimposar la llei
Tant se val Londres, com abans París, com després (en les degudes proporcions) Salt, els experts de guàrdia repeteixen fins a la sacietat el mateix diagnòstic sobre les causes dels esclats de violència vandàlica –un còctel de diversitat ètnica, desarrelament i marginació en àrees urbanes degradades, agreujat per les retallades que imposa la conjuntura econòmica–, i sobre els remeis a aplicar –més polítiques d'integració, més serveis, més subvencions, és a dir més del que ja s'està fent–. Però quan hi ha gent que és capaç de sortir a robar i a cremar els cotxes, les botigues i les cases dels seus veïns, qui pot creure que necessiten gaires pretextos o que se'ls pot dissuadir amb polítiques bonhomioses? Una societat que proporciona als seus malfactors tot el temps lliure del món i un bon passar a còpia de subsidis està condemnada al col·lapse, és a dir a això que ja estem començant a viure.
No ens en sortirem si no comencem eradicant la idea que hem vingut a aquest món a ser mantinguts pels altres, una idea subjacent d'altra banda en certs plantejaments –indignats– i en tot aquest paternalisme d'Estat que porta els polítics a prometre abans que res que la seva administració ens pagarà alguna cosa, com si no fossin nostres els diners amb què juguen. I sobretot eradicant la impunitat. No pot ser que el miler de detinguts a Anglaterra tornin demà mateix a circular pels carrers que acaben de cremar, ni que ningú obtingui de les destrosses cap rendiment individual ni social. Hem d'adonar-nos que no hi ha delictes petits que no val la pena perseguir, que amnistiar els delinqüents significa encoratjar-los a seguir el mal camí, que legalitzar una màfia com a associació cultural és fer el ridícul i pagar el beure. Quan per aquí parlem de perseguir els multireincidents deu ser perquè ja ens resignem a suportar els qui no han passat de reincidents.
Cal tornar a apujar el llistó del codi penal, perquè dir-ne falta d'un delicte i perdonar-lo no és altra cosa que rifar-se de les víctimes. I cal sobretot guanyar la batalla intel·lectual contra aquest racisme invertit que vol comprendre i disculpar qualsevol comportament, per bàrbar que sigui, d'un oriünd del tercer món per raó de no se sap quina ancestral condició de víctima. Ja n'hi ha prou de remetre's a la història de l'imperi britànic per dir-li a un pobre ciutadà que anar amb por pels carrers és en el fons culpa seva.
