Festes menors
La crisi ha arribat, també, a les festes majors. Ho testificava un reportatge publicat en aquest diari fa un parell de setmanes. Era cantat que l'esperit de la crisi s'havia d'acabar manifestant en les festes majors, tenint en compte que fueteja de fa temps les arques municipals, amb importants deutes acumulats en moltes altres àrees. I aquesta, és clar, no se'n salva.
La situació negra, ara, torna a posar sobre la taula quin ha de ser el model d'una festa major i, per extensió, de l'oferta cultural pública. La radiografia canvia depenent de la mida del municipi, però, d'una manera o altra, el model s'ha de fer encaixar. Malgrat les rebaixes en el pressupost festiu que recollia aquest reportatge – els municipis esmentats s'hi han vist obligats tant sí com no–, en altres encara impera la llei no escrita que a la festa major no s'hi escatima ni un euro. Alguns l'entenen com l'aparador i lluïment del govern de torn vers els ciutadans. En el seu pòsit, aquesta concepció guarda una idea un xic esbiaixada del que és una festa major: en lloc d'una festa del poble, prefereixen fer una festa per al poble. Així les coses, s'ha de tractar el ciutadà com un mer consumidor, com si anés a passar-ho bé a qualsevol discoteca? El ciutadà ha de ser un client passiu, que sols faci escarafalls davant tot allò que no li plagui prou?
Entremig d'aquestes preguntes, s'hi escola una resposta doble, que mena a una doble responsabilitat: la dels ajuntaments i la dels mateixos ciutadans. La crisi empenyerà fort i probablement farà retocar els números a ajuntaments que tiraven a cop de gran estrella musical o similar.
Però no es tracta, només, d'un debat de números. Van creixent els exemples de festes majors arrelades que, a través de fórmules i vies diferents (parlaria de ciutats com Mataró, Granollers i fins i tot Terrassa) han aconseguit una cosa gens trivial: que la gent es faci seva la festa, però també que faci festa, és a dir, que organitzi, que estigui al darrere de les barres, sota el foc dels diables o l'esquelet d'un gegant, que inventi nous actes, que gestioni espais... Això, que sembla una menudesa, és sinònim d'arrelament, de ser actius en la millora de l'entorn immediat. És sinònim, al capdavall, d'una festa veritablement del poble.@aballbona
