Opinió

Prendrem mal?

En futbol i fora del futbol, guanyar, i no parlar, és el que compta

“Ells es pen­sen que nosal­tres fem aquesta mena de coses i no els con­ven­ce­rem del con­trari. Però algun dia pren­drem mal i més aviat fora que dins del camp.” Les parau­les de Pep Guar­di­ola són les d'un entre­na­dor de fut­bol, però Guar­di­ola és més que un entre­na­dor de fut­bol, de la mateixa manera que el Madrid és més que un club. No pre­tenc inter­pre­tar i encara menys malin­ter­pre­tar les parau­les de Guar­di­ola, que sens dubte tenen un to quasi exclu­si­va­ment espor­tiu, però intento situar-me: al cap­da­vall, ell parla de “més aviat fora del camp”. I al cap­da­vall, quan el debat és sobre la final de la super­copa i les imat­ges han fet la volta al món, hauríem de con­ve­nir que l'espor­ti­vi­tat ha dei­xat de ser el cen­tre de la qüestió. I si ho ha dei­xat de ser l'espor­ti­vi­tat, també ho ha dei­xat de ser (de moment) l'esport.

Tot és molt embo­li­cat: tant, que fins i tot Piqué comença quei­xant-se de Mou­rinho i acaba bar­re­jant-hi el con­cepte de “los cata­la­nes” per argu­men­tar la defensa ver­bal post­matx. Mou­rinho ha dei­xat de caure'm bé (havia estat el dolent ideal), però mal­grat la seva ego­la­tria malal­tissa ens ha obert una mica els ulls a tots: es tracta del pri­mer entre­na­dor que deixa veure clar, sense embuts ni ver­go­nya, que hi ha victòries a gua­nyar també fora del camp. Que hi ha par­tit, hi ha guerra fora del camp (de fet, va demos­trar que és el puto amo de les càmeres, i encara ho demos­tra). Exis­teix el fac­tor fora del camp, és clar que exis­teix. Fins i tot Cruyff en deia “el entorno”. Evi­dent­ment que hi comp­ten, l'atmos­fera, el to, la filo­so­fia, el mis­satge, fins i tot la política. Fins i tot sense Jan Laporta pel mig, tot ple­gat es res­pira de manera més que pal­pa­ble. A molts ens ha aga­fat aquesta final de la super­copa fent vacan­ces a l'estran­ger, i estic segur que no sóc l'únic a qui l'amo de l'hotel ha inter­ro­gat sobre Barça, Madrid i la inde­pendència. A molts se'ns ha vist, de fora de Cata­lu­nya estant, que això no són exac­ta­ment par­tits de fut­bol. No passa res per adme­tre-ho, més enllà de la rat­lla del camp hi intervé for­ta­ment la política. La política en gran, no la dels par­tits: la història, la cul­tura, el litigi pen­dent. I qui no ho vul­gui veure és per això, perquè no ho vol veure.

Pren­drem mal, doncs? No ho pre­gunto pas en el sen­tit dels dits de Mou­rinho, sinó pel que fa al dit a l'ull que es fiquen amb­dues afi­ci­ons i ambdós entorns. Amb­dues iden­ti­tats, si se'm per­met. El to dels comen­ta­ris que s'envien a alguns pro­gra­mes de tele­visió a través de l'SMS, o les expres­si­ons que figu­ren al Twit­ter o al Face­book en referència a aquest tema amb el pre­text del fut­bol, fan pen­sar que pot­ser sí que pren­drem mal: però d'altra banda, no és cert que siguin tan nous. Que hi hagi història i cul­tura i iden­ti­tat pel mig ens fa una mica més immu­nes, perquè ja sabem de què es tracta, des de temps de Que­vedo. No es tracta, en el fons, de res de nou: aquest és el con­sol i també és, para­do­xal­ment, el pro­blema. Mou­rinho només fa que posar-hi més elec­tri­ci­tat. Més boge­ria, també. En ter­mes de pilota no es veu capaç de gua­nyar, i això fa que, a cops de crits, ens aca­bem fixant en el que suc­ce­eix més enllà: aquest Real Madrid ens parla d'alguna cosa més que de fut­bol, ens parla d'aixa­far l'adver­sari, ens parla d'odi, d'acon­se­guir la fi per qual­se­vol dels mit­jans. Terra, mar i aire: tot s'hi val a dins i a fora del camp. La res­posta ha de ser clara: més joc, més Guar­di­ola i més victòries. En fut­bol i fora del fut­bol, gua­nyar, i no par­lar, és el que compta. L'èxit i els èxits, més que tenir raó o bus­car raons. Això és el que fa més mal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.