‘Irene'

Qui tria els noms dels huracans? Això és el primer que se m'acut quan m'adono que el teu nom en grec vol dir “pau”. O bé els del servei meteorològic de torn tenen un fi sentit de la ironia, o bé disposen d'una llista molt curta de noms clàssics. En qualsevol cas, des que vas aparèixer a les notícies no has parat de desmentir el teu nom i fer la guerra; primer amb el que et pertoca, que és bufar i escombrar i esventrar, i tot seguit provocant l'alarma entre els abnegats pobladors de la costa est dels EUA.

No eres tan guerrera com se't pintava, pel que hem acabat veient. Les destrosses han estat modestes i no s'ha produït l'apocalipsi que alguns mitjans anunciaven. El pànic que ens arribava per la xarxa era delirant; gent que omplia la banyera d'aigua, famílies senceres que s'instal·laven als soterranis, prestatgeries buides als supermercats, benzineres sense existències... Els carrers eren desèrtics i només els serveis de seguretat, acompanyats de fotògrafs intrèpids, s'atrevien a sortir.

Les autoritats asseguren que si tot plegat ha servit per evitar encara que sigui un sol mort, l'alarma haurà estat justificada. Potser sí. L'argument és tan inapel·lable que qualsevol s'hi enfronta, corrent el risc de semblar un insensible i un col·laborador amb banda armada. Però em queda el dubte, Irene rabiüda i volàtil, si no ens podríem estalviar de tant en tant aquestes dèries obsessives. Si més no, a l'altra banda de l'Atlàntic, on, pel poc que sé, no hi havia cap candidat a víctima de la teva fúria.