Expressió corporal

Els nudistes són persones que no existeixen si no les mires. Tot i això, la seva presència, molt minoritària, poc sorollosa i gens maleducada, excita cada estiu la indignació d'una part dels usuaris de les platges, que no voldrien compartir-hi ni l'aigua, ni la sorra, ni l'aire. Com a conseqüència d'aquesta col·lisió tèxtil, enguany hem vist plantats a la platja de Sant Sebastià de Barcelona cartells en què es reclamava la llibertat d'expressió... corporal. No hauríem de permetre que les platges, l'últim santuari d'oci a l'abast de totes les butxaques, se'ns converteixin en un altre motiu de controvèrsia. A més, comences prohibint coses i acabes prohibint la platja sencera, que no seria res d'estrany ara que tot es retalla i cap distracció no és de franc. És comprensible que una persona despullada pugui ofendre els qui passegen per un carrer (comprensible però també discutible, perquè tot en aquesta vida ho és), en canvi empipar-se amb algú que es treu més roba que tu en una platja és igual d'absurd que assistir a un concert de rock i queixar-se perquè els decibels no et permeten enraonar amb la parella. Una platja és un indret privilegiat on pots recuperar per una estona el contacte primitiu amb la natura, si una cosa hi desentona és anar-hi massa vestit, no pas massa despullat. Qui posa, a més, el límit a les peces que ens podem treure? Aquests que es passegen amb el banyador posat exhibint ronya a les ungles dels peus? O, pitjor encara, aquests altres que han estès la moda incomprensible de ficar-se al mar amb banyador i calçotets? Si una cosa hauria d'estar prohibida en una platja és empipar-se, ara que se'ns acaben els refugis i que fins i tot el bon temps ens retallen.