Tardor glaçada

No sé quantes vegades he llegit, durant els últims dies, que la situació política i econòmica actual ens augura una tardor calenta. Primer, perquè la martingala constitucional d'aquests dies ha interromput l'estiu parlamentari abans d'hora amb una pedregada contra Catalunya de pronòstic reservat. Segon, perquè tenim alguns partits en una situació d'interinitat complicada i si us pregunto a quins partits em refereixo em direu, com sempre, Esquerra i, com a novetat, el PSC, ep, si sou dels que encara considereu que el PSC és alguna cosa més que una simple delegació del PSOE a Catalunya. I, finalment, perquè enmig d'aquest embolic resulta que el 20 de novembre, com aquell que no vol la cosa, tenim les eleccions generals espanyoles, a les quals, si les coses no canvien com un mitjó durant les pròximes setmanes, continuem estant convidats a participar com si fóssim espanyols de soca-rel, quines coses!

Tot i comptar, doncs, amb els ingredients bàsics per, efectivament, encarar una tardor no pas calenta sinó roent, el cert és que aquesta estació no s'acaba fins al 21 de desembre, data que, com bé sabeu, dóna pas a l'hivern. I, ben mirat, un mes abans d'aquesta data, l'endemà de les eleccions, és molt possible que comprovem com el nacionalisme espanyol, representat fonamentalment pel PP i el PSC-PSOE, tornarà a sumar a Catalunya una majoria aclaparadora. I això a vosaltres no sé quin efecte us provoca, però a mi, més que escalfar-me, em deixa glaçat. Només de pensar-hi. Molt fred s'acosta, si no ens hi posem per evitar que la manta se'ns faci curta per tots costats.