“Darth” Cheney

Diumenge que ve, els Estats Units i el món commemoren el desè aniversari dels atacs de l'11 de setembre del 2001, un esdeveniment que molts assenyalen com l'inici del segle XXI. Fou així, tot i que no es pot dir que sigui el fet més important d'aquest segle. Aquest és la crisi econòmica que patim almenys des del 2008 i que cada dia confirma més la seva temuda dimensió global, tal com pronosticàvem en una reflexió una mica apocalíptica publicada fa sis setmanes (El Punt Avui, 15 de juliol del 2011).

Mentrestant, alguns personatges prominents de la història recent donen a conèixer els seus records, no sempre aclaridors ni veraços. És el cas de les memòries de l'exvicepresident nord-americà Richard Cheney. Amb el molt original títol de In my time (En el meu temps), Richard Cheney –que ja no té el poder de bombardejar països– es dedica a justificar-se i passar comptes bombardejant els seus antics companys d'administració i reforçant la impressió que va deixar en el seu temps com a persona mediocre, mesquina i malvada.

En les seves desmemòries, Cheney menysté els antics secretaris d'Estat Colin Powell i Condoleeza Rice (aquesta, en termes masclistes), afirma que la presó de Guantánamo “és una instal·lació modèlica i humana”, sosté que la tortura als detinguts sospitosos de terrorisme era “legal” i “mesurada” i tracta amb paternalisme el seu antic superior, el president George W. Bush, a qui acusa de “debilitat” i “inconsistència”.

Cheney va arribar a declarar a la cadena televisiva NBC: “Jo era Darth Vader” (com el dolent de La guerra de les galàxies). És una comparació inexacta, perquè les seves memòries ens mostren que la realitat pot ser més aterridora que la ficció.