Fins a l'infinit

Segons els resultats d'una enquesta presentada la setmana passada, els científics són la professió més ben valorada socialment. És una excel·lent notícia que tinguem, tots plegats, aquesta opinió tan favorable sobre el treball dels investigadors, perquè vol dir que posem a dalt de tot la recerca i la innovació, tan necessàries perquè una societat vagi endavant. Precisament la setmana passada es va informar de l'atorgament del premi Nobel de física a tres científics que han estudiat com l'univers s'expandeix acceleradament. Ignorant com sóc d'aquesta disciplina, el primer que em va venir al cap en llegir la notícia és la cèlebre frase que cridava Buzz Lightyear, el ninot guerrer de l'espai, a la pel·lícula Toy Story (1995) abans d'iniciar una de les seves missions aparentment sempre impossibles de realitzar: “To infinity and beyond!” (fins a l'infinit i més enllà!). És un crit de guerra que d'alguna manera fa referència a l'àmbit en què desenvolupen la seva recerca els nous Nobel. M'imagino aquests respectables científics enmig d'una sessió de treball fent aquest crit (“cap a l'infinit...”) després de constatar que les supernoves no brillaven tant i que, efectivament, el Big Bang s'està accelerant. L'activitat de recerca ara premiada per l'Acadèmia Sueca va començar l'any 1998, només tres anys després que l'intrèpid Buzz Lightyear, un personatge que aconsegueix volar malgrat les seves falses ales, es fes cèlebre en aquest film que és tot un referent en la història del cinema en ser considerat el primer llargmetratge d'animació fet íntegrament amb imatges digitals. Però baixem de les estrelles i tornem dels anys noranta fins a la setmana passada per recordar que l'home que era al darrere de la producció de Toy Story va morir el dimecres passat. Es deia Steve Jobs i ara que ja està anant cap a l'infinit, el recordem com algú que sempre anava també més enllà. Amb el seu esperit emprenedor, innovador i creatiu, va fer avançar la tecnologia, va generar riquesa i va donar feina a molta gent. De manera que, efectivament, tenim raó de pensar que es tracta d'anar més enllà, tal com ja considerem necessari els ciutadans segons el resultat de l'enquesta. Hauria de ser el principal argument perquè les administracions hi destinin prou recursos per anar, potser no fins a l'infinit, però almenys sí cap endavant.