Opinió

la columna

Viure per veure

Omar Jadr és l'únic menor d'edat de la presó de Guantánamo. Hi va entrar quan tenia 16 anys, acu­sat de matar un sol­dat dels EUA en un assalt a l'Afga­nis­tan el 2002. Omar té ara 25 anys. No sabríem de la seva existència si no fos pel docu­men­tal que s'acaba d'estre­nar a Lon­dres (You don't like the truth). Abans s'havia estre­nat al Canadà (Omar va néixer a Toronto), als EUA i a Xile. El docu­men­tal es basa en una gra­vació real (un vídeo) que for­mava part dels arxius secrets dels EUA. El 2008 va ser des­clas­si­fi­cat. I Patrici Henríquez (un xilè resi­dent al Canadà) va fer mans i mànigues per obte­nir-ne una còpia. I amb la col·labo­ració de Luc Coté va posar mans a la feina. El resul­tat és un docu­men­tal de dues hores, que acaba de ser pre­miat al fes­ti­val de Cinema Invi­si­ble de Bil­bao. És pos­si­ble que el puguem veure: TV3, la nos­tra, n'ha com­prat els drets. Cal feli­ci­tar-nos-en. El docu­men­tal, segons tinc entès, és una tre­menda lliçó d'ètica. Dels nou anys de reclusió d'Omar, el docu­men­tal en recull només qua­tre dies: els que va durar el duríssim inter­ro­ga­tori al qual va ser sotmès per un equip d'agents cana­dencs. Fa posar els pèls de punta. I con­vida a una reflexió catàrtica, que abraça els aspec­tes legals, científics, polítics i sobre­tot psi­cològics. D'acord amb la con­venció sobre els nens sol­dats, rati­fi­cada tant pels EUA com pel Canadà, la detenció, no menys que l'inter­ro­ga­tori, eren il·legals. Omar no podia ni tan sols ser acu­sat de crims de guerra. Es dóna el cas que, el mateix any que Omar ingressà a Guantánamo (el 2003), Ivica Rajic, l'home que el 23 d'octu­bre de 1993 va arra­sar Stupni Bo durant la guerra de Bòsnia (sal­dada amb 100.000 morts), va ingres­sar a la presó de Naval­car­nero acu­sat de 37 assas­si­nats. Amén de les vio­la­ci­ons de tota mena, per­pe­tra­des per l'esca­mot de sol­dats bos­ni­o­cro­ats que ell coman­dava. Rajik és un obsés de la neteja ètnica. El mes pas­sat va sor­tir de la presó en lli­ber­tat con­di­ci­o­nal per bona con­ducta [sic] i perquè els pronòstics de rein­serció eren favo­ra­bles. L'asso­ci­ació d'excom­ba­tents (que el van ama­gar durant 10 anys) l'ha rebut amb els braços oberts. Ha com­plert només un terç de la con­demna. Viure per veure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.