Opinió

Mileuristes sense fronteres

Tal com van les coses, és indig­nant lle­gir els sous i blin­dat­ges dels alts direc­tius d'algu­nes cai­xes d'estal­vis penin­su­lars, enti­tats on s'expressa una gestió més que fallida però es pre­mien els cul­pa­bles de la des­feta amb xifres mul­ti­mi­lionàries, men­tre que altres enti­tats bancàries i el mateix Estat han de córrer a apun­ta­lar l'edi­fici malmès, tot a compte del ciu­tadà que manté algun estalvi o del tre­ba­lla­dor que paga els impos­tos.

Quan alguns tenen la for­tuna de poder-se estrènyer el cin­turó –molts ja no tenen ni aquesta pos­si­bi­li­tat–, uns pri­vi­le­gi­ats es jubi­len amb una maleta far­cida de bit­llets dels gros­sos i encara afir­men que la seva gestió ha estat d'acord amb la més escru­po­losa lega­li­tat.

D'altra banda, s'ha posat de moda can­tar les excel·lències dels nos­tres polítics de pri­mer nivell, gent sacri­fi­cada al ser­vei de la cosa pública. Fa uns mesos es feren unes impor­tants reduc­ci­ons de sou i ara fins renun­cien a la paga de Nadal o a altres pagues poste­ri­ors. Fins hi ha qui ha dit que con­tro­larà amb cura l'ús de la tar­geta Visa d'Or i les des­pe­ses de repre­sen­tació i que anirà amb taxi abans d'uti­lit­zar el cotxe ofi­cial. Un exem­ple llo­a­ble, tot i que poc es parla de quin és l'actual import del sou i qui­nes són les pres­ta­ci­ons com­ple­mentàries. Els deu mil euros men­su­als (segur que són bruts) és una quan­ti­tat que es repe­teix força vega­des en les nòmines.

La con­ge­lació de pen­si­ons, la rebaixa de sous a fun­ci­o­na­ris, les con­trac­ta­ci­ons sota mínims... tot un reguit­zell de mesu­res per con­te­nir la des­pesa han de ser accep­ta­des com a mal menor, en una soci­e­tat en què dos i dos han dei­xat de ser qua­tre. Pin­ten bas­tos i tot indica que ani­ran caient sobre els matei­xos de sem­pre. El pre­sent és gris i el futur es pre­senta negre.

Cada dia són més els que han de viure la cul­tura del mileu­risme però està fora de lloc que encara hagin d'agrair que uns pri­vi­le­gi­ats renunciïn a la xoco­lata del lloro.

Ara, els mileu­ris­tes sense fron­te­res hau­ran de con­vo­car una jor­nada solidària per aplau­dir amb ganes els alts direc­tius, els polítics de pri­mera i els gerents de la cosa pública que mar­quen el camí a seguir a les gene­ra­ci­ons futu­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.