El pare que fa tard

L'home que fa tard al part del seu propi fill vol dir que és capaç de fer tard a totes les urgències de la vida. Nicolas Sarkozy, ara mateix una de les tres figures polítiques amb més poder damunt el planeta, es va assabentar que l'embaràs de la seva dona, Carla Bruni, havia acabat feliçment amb el naixement d'una nena mentre tornava d'una reunió amb la cancellera alemanya Angela Merkel. Les reunions de treball són el pretext dels qui no tenen imaginació. Sarkozy, doncs, el president exprés acostumat als viatges llampec per derrocar dictadors o alliberar ostatges, resulta que no pot ser puntual a la seva pròpia paternitat. Res de greu, si és que la seva muller cantaire li ho perdona i s'ho perdona ell mateix, però hi ha cites vitals que si les cancel·les una vegada ja no tindràs cap ocasió de recuperar-les. Ser pare vol dir tenir sempre plena l'agenda de casa teva, vol dir que no hi haurà cimeres més decisives que les organitzades al voltant de les estovalles de la cuina o de la porta del col·legi i vol dir també que ja mai no t'esperarà ningú més important que els teus. Ser pare és ser-ho tot i és no reclamar res.

Cal reconèixer que Sarkozy, pare feliç com qualsevol altre, ha tingut una setmana dura. Amb poques hores de diferència han enviat a l'altre barri el seu pitjor enemic, Muammar Gaddafi, i ha vingut a aquest món el seu –és de suposar– principal tresor. Deu ser complicar trobar un forat per a tantes emocions que piquen a la porta. Però la vida de les persones és una piràmide de prioritats i un pare que arriba tard al part del seu propi fill tan sols anuncia una llarga llista de reunions de treball que probablement d'ara endavant disculparan massa absències.