Un túnel de desguàs

Hi ha setmanes que informativament pesen com uns quants mesos o com un any sencer. Fins i tot hi ha dies informativament impossibles, com dijous passat, amb la mort de Muammar al-Gaddafi i l'anunci d'ETA de cessament de la violència. Impossible donar la rellevància adequada a dues notícies de tanta magnitud. I ja veníem del dia abans, quan es va donar llum verd al corredor ferroviari pel Mediterrani, un afer quasi tan antic com ETA.

Són setmanes en què, per molt que t'ho proposis, és molt difícil fugir de parlar d'aquests temes en un article de periodicitat setmanal. Si més no, fer-ho sabent que pràcticament tots els aspectes ja han estat analitzats, que tots els enfocaments han estat utilitzats.

Però mentre donava voltes a com enfocar aquest article no em podia treure del cap el túnel de desguàs on diuen que s'amagava Gaddafi a Sirte. Un túnel de desguàs. I el dictador dels palaus carregats d'or, de la pistola d'or que lluïa un dels rebels que va participar més activament en el seu salvatge linxament. Del luxe insultant a la pols d'un forat de ciment i terra. Una metàfora de vés a saber què, de l'ascens i la caiguda, dels extrems de la vida i la mort. Però no hi ha metàfora possible al costat de la violència de les imatges del linxament. Una obscenitat, malgrat que Gaddafi fos el dictador cruel i assassí de moltes persones.

Es pot estar a favor de la sortida de Gaddafi del poder a Líbia i en contra de la manera de matar-lo i de divulgar-ne les imatges. Em nego a comprendre tant el linxament com la divulgació de les imatges. És una crueltat inhumana que els mitjans de comunicació no haurien d'haver contribuït a difondre.

Igualment, es pot estar a favor de la independència d'Euskal Herria i haver estat en contra d'ETA pel que ha fet durant molts anys. És més, a part del dolor per les víctimes que ha causat, ETA ha estat perjudicial per al moviment independentista que diu que defensa. Ara falta saber si hi haurà algú amb prou grandesa humana i política que conclogui aquest episodi.

Més fàcil és estar en contra de l'estupidesa política i a favor del corredor mediterrani. L'únic que ha endarrerit almenys trenta anys aquesta infraestructura ha estat l'estupidesa dels governants espanyols.

Quina setmana tan contundent. I a la vegada tan ambigua.