La solució a la crisi

Rubalcaba va ser el primer de quedar evidència. Així que va ser proclamat candidat del PSOE a les eleccions del dia 20, li va faltar temps per anunciar una sèrie de mesures per superar la crisi econòmica. Com si no hagués estat ministre fins el dia abans, com si no hagués estat en el govern a qui correspon prendre les decisions en aquests moments. Si tenia tantes bones idees, per què no les havia posat a disposició de Zapatero i en canvi les anunciava per aplicar a partir del dia 20 si era el guanyador? La resposta és, lamentablement, la de sempre: perquè els polítics tenen el cap en el seu món i no en el món real. Després, quan la gent només fent servir el sentit comú li va fer veure el patetisme de la situació, va mirar d'arreglar-ho i, és clar, encara ho va espatllar més.

Com més s'acostava la campanya electoral, però, la cosa només podia fer que empitjorar. No es pot ser optimista en relació amb el sentit comú quan s'apropen unes eleccions. Les campanyes, ja se sap, converteixen els polítics en venedors de fum. No només no hi ha cap candidat enlloc que no es recorda del ridícul de Rubalcaba, sinó que quan se'ls pregunta per la sortida de la crisi tots tenen un ressort automàtic que els fa proposar fórmules infal·libles per reactivar l'economia i fer baixar l'atur. Cadascun, és clar, tenint en compte la seva clientela electoral. Per tant, uns apujaran els impostos als rics i nacionalitzaran la banca i els de l'altra banda ajudaran els empresaris i facilitaran l'acomiadament. I entremig, tota mena de gangues que fins a la fira de la campanya han estat ben guardades al calaix de la irresponsabilitat política, per airejar-les només quan s'ha d'anar a la caça del votant. Són ximples que prenen per ximples els votants. Però com que són els seus ximples i si no guanyaran els ximples dels altres... Seguint la seva lògica, la solució a la crisi era simplement convocar eleccions. Si n'hi hagués hagut abans, tots haurien posat a disposició dels ciutadans totes aquestes receptes infal·libles que ara esgrimeixen sense vergonya.

Ara fan el que no han estat capaços de fer des de la responsabilitat de govern o de fer oposició, que és una responsabilitat tan gran com l'altra, i més en una situació tan complicada com l'actual. Això sí, si el manual diu que no es poden posar mai d'acord, en campanya encara menys.