Immigrants culpables

Entro en un bar del Paral·lel. La tele, a tot drap, informa sobre les riuades que afecten el litoral. Mentre divaga sobre temes inconnexos, un home s'entesta a explicar a la cambrera que on ell viu mai s'inunda i que no ha de patir pels pakistanesos. L'home, d'uns setanta anys, sembla el típic exemplar del barri Xino, però insisteix en els comentaris racistes a la noia, una sud-americana que no se l'escolta gaire, malgrat la insistència sobre els musulmans de l'home. No és estrany sentir aquest tipus de barrabassades entre la població local, que atribueix les seves desgràcies als que acaben d'arribar. L'obsessió sobre els àrabs, pakistanesos i xinesos és doblement lesiva per algú amb una mínima sensibilitat. Se'ls atribueix totes les maldats imaginables: omplir els serveis socials, exhaurir els recursos econòmics dels aturats i tants altres romanços que formen part dels tòpics més lamentables d'aquí.

Mentre m'acabava el tallat i el croissant, l'home va dir a la cambrera –suposo que per incloure-la en el grup d'immigrants culpables– que el seu poble no tan sols no s'inundava, sinó que només hi vivien catalans. Li ho deia en castellà i amb un marcat accent del sud. Paradoxes!

De tot aquest caldo de cultiu, conreat amb cura per determinades organitzacions polítiques, ha obtingut el Partit Popular molts dels seus vots. No han arribat al “primer, els d'aquí”, però ho han insinuat. M'entristeix sobretot per tots aquests professionals de la política, que han passat dels grupuscles marxistes al poder pur i dur de la dreta, sempre tan cavernícola, malgrat els gestos moderats de Rajoy, que cal valorar. Hem de recordar que, si els empresaris no haguessin exigit mà d'obra, les portes no s'haurien obert de bat a bat. Un dels defectes dels humans és la seva manca de memòria. En aquest país es complementa amb l'enveja i la crueltat. Ni els rematadament pobres tenen sentit de la dignitat.