Putin Potemkin

Amb el nom de “pobles Potemkin” es coneixien, durant el regne dels tsars, els llogarrets miserables disfressats de llocs pròspers que s'alçaven per emmascarar-ne la pobresa. Ara podem parlar de “Putin Potemkin” en honor del primer ministre rus que les darreres eleccions legislatives han revelat com un líder amb peus de fang.

Als comicis de diumenge passat, el partit de Putin es perfilava com a guanyador en preparació de la seva proclamació com a president a les eleccions del proper mes de març, però les urnes no li van ser favorables, i tot just li van donar un 50% dels sufragis, fent-li perdre la majoria absoluta. Els sondejos independents parlen d'un extensiu frau electoral i atribueixen a Putin menys del 46% dels vots.

La causa del fracàs és fàcil d'explicar: finalment, la crisi econòmica ha atrapat Rússia i ha fet esvair la retòrica de Putin com a presumpte líder d'una “superpotència energètica” gràcies a les seves riqueses petrolieres i gasistes. L'esclat de la bombolla energètica russa ha debilitat les aspiracions de Putin al control autoritari del país, que pretenia refermar fent-se proclamar president i intercanviant funcions amb el seu fals successor Dimitri Medvédev.

Els anys de poder de Putin s'han caracteritzat per la demagògia i l'autoritarisme, que volia perpetuar amb el poder absolut i la reconstrucció d'una Nomenklatura reminiscent de l'elit funcionarial soviètica. Malgrat les aparences, a Rússia encara no hi ha llibertat ni sembla viable a curt termini una alternança de poder. I el fracàs de Putin ni tan sols és un consol, perquè l'única força amb potencial d'alternativa després de les eleccions és el Partit Comunista, amb una trajectòria gens prometedora pel que fa a una veritable restauració democràtica.