són faves comptades
Glòria al paper (de vàter)
Que les escoles hagin de mirar prim amb el paper de vàter ja ho trobo excessiu
Som al mig de la setmana dels ponts o de la setmana boja, com també se l'anomena. Però perquè el calendari hagi situat capriciosament aquests dies festius no vol dir que el que es faci o el que es digui durant aquests dies també hagin de ser ximpleries i bajanades. Que si els diputats elegits el 20-N ja comencen a cobrar abans que ocupin els seus escons el 21 de desembre, que es pengi un quadre al Senat que ha costat quatre-cents mil euros, que hi ha càrrecs que acumulen dos sous públics, que es controlarà el paper de vàter a les escoles… Com? Ara fa un any, ja havia sentit algun representant d'equipaments públics que deia, de manera sorneguera, que les retallades serien tan severes que fins i tot els escatimarien el paper (de vàter). No s'equivocaven. He llegit que la Generalitat, en el seu afany per reduir despeses i contribuir a la millora del medi ambient, controlarà el paper higiènic que es fa servir a les escoles. No és broma, no. Es veu que el màxim permès són vint-i-cinc metres al mes per alumne. Deu ser paper doble perquè si no, ja m'explicaran! Per les nenes no deu pas ser la mateixa mesura, perquè elles tenen altres necessitats, no? Que les escoles hagin de mirar prim amb el paper de vàter ja ho trobo excessiu, exagerat. Francament, és pixar fora de test per no dir que la ca…, ja m'entenen, no? Cal arribar a aquests extrems? Primer van començar retallant calefacció i material escolar, i ara això. No n'hi ha prou de castigar l'educació i la sanitat? No hem convingut que són els pilars bàsics de tota societat i que hi ha línies vermelles que no es poden traspassar? Amb el permís de La Trinca, manllevo i trastoco una mica la lletra que van escriure d'una gran Oda al paper (de vàter): Tu sempre alerta al servei del poble, paper enrotllat de cel·lulosa i setinat, t'han destrossat, menyspreat i deshonrat, paper abnegat, paper estimat de l'excusat (la Generalitat) t'ha maltractat, t'ha estripat, rebregat i rebutjat. Com t'han deixat. Ens has lliurat del neguit d'haver-nos d'embrutar el dit, per això et reivindiquem amb afany, et considerem el nostre company (de fatigues) i sabem que sempre et trobarem al quarto de bany. En l'era digital, glòria al paper (de vàter).
