Arruïnats

El jardí dels Finzi-Contini, de Giorgio Bassani, és una obra clàssica de la literatura. En aquesta novel·la, Giannina, una nena, mentre visita les tombes dels etruscs, es lamenta de l'oblit en què ha caigut aquest poble tan antic. La nena pregunta al seu pare: “Per què les tombes antigues no fan tanta tristesa com les noves?”. El pare contesta: “Perquè fa tant de temps que els que hi estan enterrats van viure, que és com si no haguessin viscut mai.” I la nena afegeix: “Però, ara que dius tot això, em fas pensar que els etruscos també han viscut, i me'ls estimo igual que tots els altres.” El mestre Bassani tanca la vinyeta escrivint: “La visita immediata a la necròpoli es va desenrotllar sota el signe de l'extraordinària tendresa d'aquesta frase.”

Amb les meves filles, sota la tendresa d'aquesta mateixa frase, visito dues magnífiques ruïnes, que tenen, entre d'altres virtuts, la virtut d'emmirallar la ruïna cultural del nostre present. Em refereixo a l'ermita (probablement) preromànica de Sidillà, al municipi de Foixà, avui un conjunt arquitectònic oblidat entre la boscúria, caient sobre ell mateix. I em refereixo al poblat romà i medieval que ara fa prop d'un any van descobrir a Flaçà mentre construïen una rotonda. Són els nostres etruscs. Sidillà, nom només rescatat per la il·lusionant editorial homònima que han fundat Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, és devorat per la malesa i, a poc a poc, es fondrà amb el paisatge. Tot i que el poblat romà i medieval de Flaçà té un paviment molt únic en la cambra d'una casa excavada, i tot i que conté una muralla del segle XII, l'Ajuntament de Flaçà segueix sense informar la població sobre aquestes troballes, com si tenir un poblat romà a sota els peus fos la cosa més rutinària del món. Lluny de cap voluntat de conservar aquest patrimoni cultural, l'únic que ha dit l'equip de govern de Flaçà per boca de l'alcalde és que “si ens ho consulten[sic], l'Ajuntament dirà que no”. És clar que sí. Es tracta de donar doble sepultura als nostres etruscs. No m'estranyaria que, tan avesats a les impostures retòriques i a la sensibilitat d'oripell, la rotonda fos batejada amb el nom de “rotonda dels romans”.